Lectura matinal
De camí cap a la feina, i aprofitant que al cotxe de línia ens regalen el diari, he anat llegint i he trobat algunes coses que m’ha cridat l’atenció.
La primera, una frase de la ministra d’afers exteriors sobre la qual (frase o ministra, poseu-li l’antecedent que vulgueu) no faré cap comentari, perquè es comenta sola: “Creo que Sharon es capaz de hacer la paz”.
La segona, de la columna de Juan M. Hernández Puértolas, titulada “Mitos e idioma”, de la qual en recomano la lectura: “La tolerancia y el respeto mútuo resultan las mejores recetas para un debate proclive a hincharse artificialmente”. Parla dels mites a què habitualment es fa referència tan a favor com en contra de les polítiques de normalització lingüística de països amb més d’una llengua.
La tercera pertany a l’entrevista de La Contra a l’autor d’un llibre titular Las plantas de Venus, citant els grecs clàssics: “Nada es veneno y todo lo es: depende de la dosis”. Una afirmació fantàstica que es pot aplicar en molts àmbits de la vida.
Per acabar, les seccions de Laura Freixas, titulada avui “Temporada de exámenes” (on, tot s’ha de dir, apareixen les biblioteques com a lloc d’estudi) i la de Lorenzo Gomis, dedicada a una ciutat que m’estimo molt: Lisboa.
Si els voleu llegir, els trobareu a La Vanguardia d’avui. (si us registreu, podeu llegir sense pagar els articles de l’última setmana; els que tinguin més de set dies s’han de pagar.)
PD. No tinc cap interès en aquest diari en particular, però és el que llegeixo cada matí a l’autobús camí de la feina.
De fons: “Rosa negra”, d’Ala dos Namorados.
