Furie terribili
Enceto una nova lectura. És una recomanació del Pau, d’un dels nostres dies de voltar per llibreries especialitzades en friquismes diversos com Gigamesh. La tenia a la prestatgeria, i la tenia classificada com «a veure si llegeixo aquesta novel·la d’una vegada». I aprofitant un d’aquests moments de tedi en què no hi ha res que t’atregui prou per dedicar-t’hi —aquella lectura que tens a mitges, aquell dvd que vas comprar i que encara conserva intacte l’embolcall de cel·lofana, els articles que has acumulat i volies llegir però no trobes el moment, els apunts amb què havies de començar a preparar l’examen que et caurà a sobre d’aquí a poc temps…—, doncs deia que aprofitant un moment d’aquests de tedi, vaig decidir llegir-la.
Va ser un error: des de la primera línia s’ha apoderat de mi de tal manera que no he pogut deixar-la fins que no l’he acabada. Es una novel·la de ciència ficció, d’autor espanyol, sense barroquismes estilístics innecessaris, ben escrita i amb un rerefons cultural força important. Amb les dosis adients de misteri, acció, amor i aventura per mantenir-te enganxat des del començament fins al final. És La mirada de las furias, de Javier Negrete, publicada per Ediciones B el 1997 a la seva col·lecció «Nova. Ciencia Ficción».
De fons, el tercer acte de Rinaldo, de Georg Frideric Händel, amb Bernarda Fink, Cecilia Bartoli, David Daniesl, Daniel Taylor, Gerald Finley i Luba Orgonasova. The Academy of Ancient Music, dirigida per Christopher Hogwood.
