De llibres, iii (Sala de lectura)

Reconec que possiblement no hauria llegit El codi Da Vinci, de Dan Brown, si la Catuxa de Deakialli no n’hagués parlat al seu bloc, i no va ser tan pel que deia del llibre sinó pel joc en línia basat en la novel·la. Finalment, però, vaig caure en la temptació i vaig fer-me amb el llibre, tot i que havia llegit algunes crítiques negatives sobre la veracitat d’algunes de les dades que dóna l’autor. Independentment d’això, la novel·la està escrita d’una manera prou àgil i atraent per captar l’atenció del lector, i he de reconèixer que em va enganxar des de la primera pàgina. Només hi ha un petit detall que em va fer nosa, que no m’acabava d’encaixar, que fa referència al personatge de Leigh Teabing, i que em va obligar a rellegir unes quantes pàgines sense aconseguir quedar gaire convençut. Però com diria una famosa presentadora de televisió, fins aquí puc llegir (frase que possiblement tornem a sentir ben aviat, em temo). Potser últimament s’abusa una mica del tema de les conspiracions (us heu fixat en la quantitat de sèries nord-americanes que en un moment determinat fan aparèixer una conspiració per algun lloc?), però almenys en aquest cas s’aconsegueix una bona estona de diversió.

I d’aquest llibre he saltat a una lectura que podríem dir obligada, el llibre Transgresoras de l’Alaska. Sí, sí, l’Alaska, dona polifacètica que com a complement dels seus estudis d’antropologia ha escrit aquest llibre que recull en breus pinzellades biogràfiques les vides d’una sèrie de dones que en un àmbit o altre (l’autora ha dividit el llibre en set grups de trangressions: d’espècie, ciència, poder, art, esperit, cos i bellesa, i sexe i gènere) han transgredit el paper que la societat del seu moment tenia assignat a la dona, i intercala en aquestes breus pinzellades reflexions i dades sobre la situació de la dona al llarg de la història. I tot i que no hi són totes les que podria haver-hi, com reconeix ella mateixa, n’hi ha una bona pila. No és una mala lectura, encara que en algun moment el pas d’un cas a un altre és una mica forçat, i que l’amplitud de temes i èpoques que tracta fa que no aprofundeixi gaire en molts dels personatges que presenta, però això no evita que sigui una panoràmica interessant de la situació de la dona en diferents èpoques i els camins que diferents dones al llarg de la història han seguit per transgredir el paper que els havia estat imposat.