Las Cinco del Viernes, capítol xxvii
Que no heu llegit el títol? És que se us ha d’explicar tot, com sou: les cinc del divendres d’aquest divendres. Aquí les teniu…
En aquest moment mateix m’agradaria tenir… més temps per poder-lo perdre com faig ara amb el poc temps que tinc. És clar que una mica més de peles no m’anirien pas malament. I un llebrer afganès, m’encanta aquest gos… encara que el meu pastor alemany també m’agrada… d’acord, sí, no tinc ni idea que què vull!
De petit la mare sempre em deia… que caminés dret. És que el cap sempre m’ha pesat una miqueta…
Cada vegada que em miro al mirall penso… una altra vegada el ximple aquest aquí mirant-me? Què passa, que et molo o què, capullo? A que et foto un gec d’hòsties…
Qui hauria imaginat que… no se m’acudiria res per a completar aquesta pregunta…
La gent acostuma a dir-me que m’assemblo molt … en Figo. No és broma, m’ho han dit unes quantes vegades. És clar que també van dir-me una vegada que m’assemblava al Jerry Lewis, i una altra vegada em van dir Brad Pitt. I oblidava l’única semblança realment certa: amb el meu pare. A qui, per cert, de jove li deien que s’assemblava a l’Steve McQueen. I embolica que fa fort.
