Sessió de tarda, xii: El día de mañana i Van Helsing
Molt fred. Aquest és el millor resum per la pel·lícula El día de mañana, no només perquè parli d’una gran glaciació que converteix tot l’hemisferi nord en una immensa glaçonera, sinó perquè com que ja ha arribat l’estiu, el més normal és que l’aire condicionat dels cinemes estigui a una temperatura de comfort digne d’un ós polar. Així que si dimecres passat algú era al Lauren Universitat a la primera sessió, i va veure un grillat que es tapava amb la jaqueta com si fos una manta, ja podrà dir que va veure l’Un que passava al cinema.
Quant a la pel·lícula, tenim un original argument centrat en un científic que pronostica una catàstrofe natural i a qui ningú fa cas ni tan sols quan la catàstrofe decideix avançar-se uns milers d’anys, i que deixa mig món convertit en una pista de patinatge a l’aire lliure. A partir d’aquí, poseu-hi les històries d’amor, d’amistat, de solidaritat, que vulgueu i la humiliació del primer món, amb la dosi d’heroisme i de sacrifici necessàries, i ja teniu la pel·lícula. Això sí, amb uns efectes especials brutals que et fan estar amb l’ai al cor durant bona part de la pel·lícula. I el més exòtic de tot: la biblioteca pública de Nova York, aquella on la Holly Golightly aprenia tot el que li feia falta sobre el Brasil, és el refugi on resistiran un grupet de supervivents (fill de científic inclòs) alimentant la llar de foc… amb llibres! A ells els haurien de cremar; que no podien cremar els mobles o què?
Ara, a part del fred, vaig passar una bona estona. I és que si només busqueu això, passar una bona estona, aquesta pel·lícula fa el fet. I veure els nord-americans creuant a peu la frontera amb Mèxic, com a immigrants il·legals, té el seu punt… [Crítiques: A TotCine :: A Pasadizo]
I no a l’endemà, sinó dos dies després, vaig anar a veure Van Helsing. Un poti poti de vampirs, frankensteins, homes llops, místers hyde i una mena de serveis secrets vaticans dedicats a l’eradicació d’aquesta mena de monstres, en què acompanyarem Van Helsing a Transilvània per ajudar els descendents de l’home que va provocar l’aparició de Dràcula. Independentment del poti poti argumental, la pel·lícula és entretinguda, amb moments força divertits i personatges simpàtics (inclosos els cadellets de vampir…), acció, poc sang-i-fetge (cosa sorprenent) i una considerable dosi d’efectes especials, encara que no tot era digital. El pitjor, l’ensucrat final. Però tampoc és una pel·lícula d’aquelles de pensar gaire, per passar una bona estona i prou. [Crítiques: A TotCine :: A Pasadizo]
De fons, Stabat Mater, d’Antonio Vivaldi, amb l’Ensemble 415 dirigit per Chiara Bancini i la veu d’Andreas Scholl.
