Sala de lectura: Happiness
17.08.2004 per Ferran - Un que passava
De llibres, xvii
Els llibres d’autoajuda ocupen un bon espai en el mercat dels llibres. Es presenten com a resposta a diversos mals o problemes que la nostra societat i la nostra manera de viure porten aparellades (la nostra societat occidental i la nostra manera de vida occidental), i en podem trobar sobre qualsevol tema: com deixar de fumar, com aprimar-se, com sentir-se a gust amb el propi cos, com créixer interiorment, com trobar la pau interior, com trobar la felicitat,com fer diners, com ser més responsable, com ser competitiu… Qualsevol característica de l’ésser humà que pugui ser desenvolupada, qualsevol problema a què ens puguem enfrontar té el seu llibre d’autoajuda preparat per… ajudar-nos?
Edwin de Valu és un dels editors de Panderic, una editorial nord-americana especialitzada en literatura de consum, en literatura de masses: llibres d’autoajuda, novel·la romàntica, llibres sobre ufologia… La seva feina és, habitualment, desfer-se dels nombrosos originals que arriben dia rere dia a l’editorial i que mai seran publicats, i porta les col·leccions de llibres d’autoajuda. Ell mateix és un escriptor frustrat, que ha acabat exercint de frustrador de les aspiracions dels altres. La seva muller, a més, és una addicte a les seccions d’autoajuda de les revistes. Però el que Edwin de Valu no sap és que els llibres d’autoajuda poden funcionar. Per això, quan decideix publicar un totxo de més de mil planes, mal escrit, plagat de tòpics, però que el seu autor presenta com el llibre d’autoajuda definitiu, no és capaç d’imaginar les catastròfiques conseqüències que tindrà: la fi del món tal com el coneixem. I de la mateixa manera que ha provocat un daltabaix com aquest, Edwin es veurà empès a intentar arreglar-lo, ajudat subtilment per la pressió dels grans sectors econòmics que han patit les conseqüències de l’onada de felicitat provocada pel llibre.
Will Ferguson, l’autor de la novel·la, és un escriptor canadenc conegut per les seves crítiques ferotges contra la identitat nacional. I en aquesta novel·la ofereix, en clau còmica, una crítica no només a l’abundor de llibres d’autoajuda, sinó també de la societat occidental i del món de l’edició.
Avui podríem dir que és el dia de la felicitat: la Flaneuse citava el llibre aquest matí, i una mica més tard ho feia el David Chacobo.
