El paper dels llibres « Un que passava

El paper dels llibres

A la tercera escena de l’òpera Boris Godunov, un monjo, Pimen, està escrivint una crònica dels fets que ha viscut, perquè siguin coneguts per les generacions futures. En aquestes primeres paraules seves, hi podem veure reflectida una idea sobre el paper dels llibres.

ACTE IQuadre primer: cel·la al Monestir del Miracle. És de nit. El pare Pimen escriu a la llum d’una llàntia. Grigori dorm.

PIMEN
(parant d’escriure)
Un sol fet més, el darrer que falta explicar
i la meva crònica estarà acabada.
Hauré acabat la tasca que Déu
m’ha encomanat a mi, un pobre pecador.
(Torna debades, després s’atura uns instants novament.)
No en va m’ha posat Déu al món
tants d’anys per fer de testimoni!
Algun dia, un altre monjo estudiós
trobarà la meva obra anònima i aplicada,
encendrà com jo la seva llàntia,
treurà del manuscrit la pols dels segles
i copiarà la crònica verídica dels fets,
a fi que els descendents dels ortodoxos
coneguin la història de la seva terra.
(pensarós)
En plena vellesa em sento reviure.
El passat desfila davant meu tumultuós,
com les ones de la mar oceana.
Temps hi hagué en què era ple d’esdeveniments!
Ara es mostra calmat i silenciós…
Tanmateix s’acosta el dia,
la llàntia s’apaga…
(Continua escrivint.)
Un sol fet més, el darrer…