Comiats
Avui [de fet, va ser dijous passat, 14 d'octubre] m’he descobert acomiadant-me d’una usuària de la biblioteca, la N. No hi va gaire i, encara que no ho he fet amb ningú més i que encara no és oficial el trasllat, m’he acomiadat d’ella. És cert que encara no és oficial, però tenint en compte que una de les tafaneres més grans que hi conec ja ha dit on treballaré, doncs com si ho fos. Serà un gran canvi, després de gairebé cinc anys al mateix lloc, amb la mateixa gent… un canvi que espero amb ganes, però també amb recança: al cap i a la fi, els bons moments que hi he passat compensen els dolents, i hi deixo, almenys, una amiga.
També em sap greu pels «meus nens», els que vaig conèixer el primer any de treballar-hi, que també era el seu primer any a la facultat. M’hauria agradat ser-hi quan es llicenciessin, el dia que, després d’haver fet l’última classe, van per tota la facultat, biblioteca inclosa, cantant «ja som aquí, ja hem acabat», preparats per fer els últims exàmens i per enfrontar-se al MIR més tard.
Però aquell dia ja no hi seré.
