Internet i el nus de corbata
Fa uns anys (callem prudentment quants anys exactament), la meva primera experiència laboral m’obligava a vestir amb vestit i corbata. Vaig haver d’aprendre a fer-me el nus de la corbata, a saber quan m’havia de descordar l’americana i quan no, a posar-me bé les espatlleres (en aquella època les americanes encara portaven un bon farciment…). Allò va durar tres anys, i quan es va acabar vaig desar les americanes i les corbates a l’armari i només les he tretes en ocasió d’algun casament escadusser. Tan poques vegades, però, que he acabat oblidant com es feia el nus de la corbata. Ho he descobert avui.
El meu germà mai no ha portat una corbata, per tant no ha après a fer-s’hi el nus. Només als casaments dels seus amics s’ha posat vestit i corbata: el pare o jo li resolíem el problema del nus. L’any passat encara l’hi vaig fer —en realitat, me’l faig jo: em poso la corbata, faig el nus i sense desfer-lo li passo, i li ajusto; sóc incapaç de fer-li el nus directament sobre el seu coll. Però enguany, m’ha estat impossible: em poso la corbata al coll, passo la part ampla sobre l’estreta, la giro per dins… no, no és així. Per fora… tampoc. Potser l’estreta ha de passar per davant l’ampla… no!
Finalment, sense saber com sortir-me’n (el noi tenia pressa, a sobre), he obert una nova pestanya al navegador, he clicat el botonet del Google a la barra dels accessos directes… et voilà! Nusos de corbata, tants com en vulgueu experimentar.
