Sala de lectura, xxvii: Las damas de Oriente, de Cristina Morató
Nosotras las mujeres nacemos, nos casamos y morimos. ¿Quién nos echa de menos? ¿Por qué no podemos llevar una vida útil y activa? ¿Por qué teniendo espíritu, cerebro y energía las mujeres se dedican a hacer punto y a llevar las cuentas de la casa? Esto me pone enferme y no lo haré jamás. [Del diari d’Isabel Burton, citat per Morató a la p. 188]
Potser no totes les dones de què parla Cristina Morató en aquest llibre pensaven igual que Isabel Burton, però sí compartien totes una ambició que les va portar a deixar enrere el paper que la societat de les seves èpoques els tenia preparat per llançar-se a l’aventura i descobrir un món que, almenys fins al segle XIX, era perillós i desconegut. Totes es van deixar seduir per Orient, i van aprendre a conèixer-lo i estimar-lo, més intensament les unes, amb més prejudicis les altres, però a totes els va canviar la vida.
Van travessar deserts que, en alguns casos, cap occidental havia travessat abans, van conviure amb els habitants de la zona, van aprendre’n les llengües, i van ajudar que el món occidental conegués millor una zona tan mítica com desconeguda, traçant els mapes de lloc on cap occidental havia arribat. Els vincles, en alguns casos, van ser molt forts: Mary Wortley Montagu va ser la primera occidental a entrar en un harem; Hester Stanhope va establir-se al Líban, al territori drus, i hi visqué dom una eremita fins a la seva mort; Jane Digby es va casar amb el cap d’una tribu beduïna, i vivia mig any a Damasc i mig anys al desert amb la tribu del seu marit; Gertrude Bell coneixia tan bé la zona i els cabdills beduïns que va ser l’encarregada de fixar les fronteres del modern Iraq; Freya Stark va fer d’espia al Iemen durant la Segona Guerra Mundial; Agatha Christie va ajudar el seu marit, l’arqueòleg Max Mallowan, en les seves excavacions.
El seu comportament va ser criticat, però finalment les seves aportacions van ser tingudes en compte i, elles, van guanyar-se el respecte i l’admiració dels que les criticaven. I també el respecte i l’admiració dels pobles que les van acollir, amb una barreja de curiositat i diversió, a la seva terra
Cristina Morató. Las damas de Oriente. Grandes viajeras por los países árabes. Barcelona: Plaza&Janés, 2005. 426 p. ISBN 84-01-30541-1.
