Un que passava

J. M. Coetzee. Esperant els bàrbars.
Publicada originalment per Ferran M.

Jo era la mentida que l’Imperi s’explica en èpoques de calma; ell, la veritat que l’Imperi explica quan bufen vents difícils. Dues cares de l’autoritat imperial, ni més ni menys. [p. 197]

La vida transcorre tranquil·la, seguint el ritme que marquen les estacions, en un llunyà racó de la frontera exterior que separa l’Imperi dels bàrbars. Un dia, però, hi arriba la Guàrdia Civil de l’Imperi i després d’empresonar, torturar i assassinar alguns bàrbars que han pogut capturar, se’n van, deixant en l’aire l’amenaça de la propera invasió bàrbara. Poc després tornen, i durant un any ocupen la ciutat, n’empresonen i torturen el magistrat, roben a tort i a dret, cremen els boscos de prop del riu… Que vénen els bàrbars! Però els bàrbars no arriben mai, i l’exèrcit, delmat i vençut, ha de fugir amb la cua entre cames.

Testimoni i protagonista d’aquests fets, el magistrat, un home gran que fins llavors havia estat l’única autoritat imperial de la ciutat, és el cronista del llarg any que capgirarà la vida de la ciutat, els ulls a través dels quals veurem l’altra cara de la moneda d’aquesta invasió que mai no arriba i de la barbàrie d’aquells que, nomenats guardians de l’Imperi, escampen allà on van.

Coetzee no amaga res. Allò que ha d’explicar ho explica sense embuts, per torbador que sigui, i la narració en primera persona ajuda a sentir-nos més propers a aquest personatge, el magistrat, del qual ni en sabem el nom, i de tot el que viu: la decadència com a ésser humà que és sotmès a tortura i humiliacions, i el seu renaixement a mesura que pren consciència del costat on queda el mal fins a recuperar l’antiga autoritat.

No faré cap paral·lelisme amb situacions històriques passades o contemporànies, però n’hi ha. El límits de la civilització i la barbàrie, els de la llibertat, la por a l’altre, l’excusa del perill forà com a cortina de fum, són només algunes de les lectures que es poden fer d’aquesta novel·la.

Potser no és tan punyent com L’edat de ferro, però sí igual de torbadora. I, també, igual de recomanable.

J. M Coetzee. Esperant els bàrbars. Tr. Xavier Rello Andreu. Barcelona: Proa, 2003. 225 p. ISBN 84-8437-659-1. (A Tot Vent ; 409)

De fons, Cecilia Bartoli: The Salieri Album.