Un que passava

El 1916 el Sinn Féin, moviment nacionalista i republicà creat el 1902, desencadenà una revolta —coneguda com la revolta de Pasqua— que, si bé no reeixí i va ser durament reprimida, tingué un gran ressó. El 1918 el partit guanyà les eleccions al parlament de Dublín, la qual cosa provocà una guerra civil entre els nacionalistes i els britànics que acabà el 1921 amb el tractat de pau que reconeixia l’estat lliure d’Irlanda.^*

La novel·la de Jamie O’Neill reflecteix la situació d’Irlanda l’any anterior a la revolta, a través principalment de la història de dos adolescents que descobreixen l’amor que senten l’un per l’altre enmig d’un ambient intolerant i repressiu amb l’homosexualitat: Jim Mack, el fill d’un botiguer, i Doyler Doyle, fillastre d’un antic company de regiment del pare de Jim. Els dos nois hauran d’enfrontar-se al descobriment d’uns sentiments que no acaben d’entendre i als quals temen, i només a poc a poc i gràcies a la intervenció d’Anthony MacMurrough, que havia estat empresonat dos anys per ser homosexual, aconseguiran vèncer pors i dubtes i viure aquest amor, superant les barreres socials i la pressió asfixiant de l’omnipresent església catòlica.

El seu punt de trobada serà el mar, on Doyler ensenya a nedar Jim —d’aquí el títol de la novel·la—, activitat que els permet estar junts sense provocar sospites. Doyler promet a Jim que al cap d’un any, per la pasqua de 1916, nedaran junts fins a una illa propera a la costa que reivindicaran per Irlanda, i que simbolitza la realització del seu amor.

No són ells, però, els únics personatges del llibre, encara que en siguin els protagonistes: n’hi ha d’altres relacionats més directament o menys amb els dos nois i que representen els diversos punts de vista i actituds respecte del moment històric en què transcorre la història, tant pel que fa a la independència d’Irlanda com pel que fa a l’homosexualitat.

Sorprèn l’estil de la narració, que barreja en les intervencions del narrador fragments de pensament o diàlegs dels personatges en estil indirecte sense cap mena d’indicació. També m’han sobtat algunes expressions que no sé si son responsabilitat d’un traductor poc destre o només l’intent de reflectir el llenguatge que utilitza l’autor, però que grinyolen una mica: com ara l’expressió «eres más lento que el caballo del malo», que no crec que digués gaire gent el 1915, quan el cinema encara anava amb bolquers, o adjectius com ara «superguay», que afortunadament només surt una vegada i que no correspon al registre de cap personatge.

Em feia força mandra de començar a llegir-la, ja que gairebé vuit-centes pàgines sempre imposen, però ha valgut la pena i no ha calgut gaire esforç, ja l’estil és prou fluid com per facilitar una lectura àgil, sense entrebancs.

Gràcies, F.!

^* Refregit històric a partir de dades de l’article «Irlanda» de l’Hiperenciclopèdia.

Jamie O’Neill. Nadan dos chicos. Tr. de Antonio Rivero Taravillo. València: Pre-Textos, 2005. 785 p. ISBN 84-8191-677-3. (Narrativa Contemporánea ; 32)