La memòria dels bibliotecaris

Biblioteques de paper, vi.

»Permetin-me que els ho expliqui. Deixant de banda tots els exemplars del llibre que has escrit que es faran malbé (els que seran convertits en pasta perquè no tenen comprador, els que seran oberts i llegits una pàgina o dues i després provocaran un badall i seran deixats de banda per sempre, els que seran oblidats en hotels costaners o en trens), deixant de banda tots aquests que es perdran, hem de poder pensar que hi ha almenys un exemplar que no tan sols serà llegit sinó cuidat, al qual donaran una casa, un lloc als prestatges que serà seu per sempre més. El que hi havia darrere la meva preocupació pels exemplars de dipòsit era el desig que, encara que l’endemà mateix m’atropellés un autobús, aquell primogènit meu tingués una casa on pogués dormisquejar, si el destí així ho decretava, durant els cent anys següents, sense que ningú anés a burxar-lo amb un bastó per veure si encara era viu.»Aquesta era una de les cares de la meva trucada: si jo, aquesta closca mortal, em moro, que almenys em deixin continuar vivint per mitjà de les meves creacions.

[...]

»—Però, evidentment, el Museu Britànic o (ara) la Biblioteca Britànica no durarà per sempre. També s’esfondrarà i es descompondrà, i els llibres de les seves prestatgeries es convertiran en pols. I de totes maneres, molt abans que arribi aquest dia, a mesura que l’àcid rosegui el paper, a mesura que creixi la demanda d’espai, els lletjos, els que ningú no llegeixi i els que ningú no vulgui se’ls enduran a algun altre edifici i els posaran en un forn, i al catàleg no en quedarà ni rastre. Després d’això serà com si no haguessin existit mai.

»Aquesta es una visió alternativa de la Biblioteca de Babel que per mi és més inquietant que la visió de Jorge Luis Borges. No pas una biblioteca on coexisteixen tots els llibres imaginables, passats, presents i futurs, sinó una biblioteca on llibres que van ser imaginats de debò, escrits i publicats, són absents, absents fins i tot de la memòria dels bibliotecaris.

J. M. Coetzee. Elizabeth Costello. Traducció d’Albert Nolla. Barcelona: Empúries, 2004. 223 p. ISBN 84-9787-032-8. p. 19-20.