Un que passava

Sala de lectura, xxxiii: Elizabeth Costello, de J. M. Coetzee

amb 9 comentaris

Les conferències d’Elizabeth Costello són lliçons de vida i de literatura. No lliçons de vida com les de Els dimarts amb Morrie, de Mitch Albom,* massa simples i amb un cert regust d’autoajuda: lliçons de vida amb tota la seva cruesa, amb les paradoxes i les incoherències en què incorrem a mesura que creixem i madurem, amb la distància i la perspectiva que dóna l’edat. I són lliçons de literatura, de la lluita entre la realitat i la ficció, perquè la reflexió sobre la literatura i el paper de l’escriptor són presents tot al llarg del llibre —normal, podria dir algú, tenint en compte que la protagonista és una escriptora, però no ho veig tan clar, jo.

Havent llegit no fa gaire L’edat de ferro i Esperant els bàrbars aquesta «novel·la» sorprèn per la seva estructura en forma de conferències —i sembla que inicialment van ser publicades com a articles—; i sorprèn també descobrir la mateixa cruesa que en les anteriors, però vehiculada d’una altra manera, més subtilment.

Com diu el Llibreter, «vull més Elizabeth Costello», així que hauré d’aconseguir aquest altre llibre de Coetzee on recupera el personatge, Home lent, i arribat el moment, rellegir Elizabeth Costello amb una mica més de calma.

* Aquests dos llibres no es poden comparar ni en contingut ni en argument, ni tan sols en intenció, en sóc conscient. Però quan he escrit «lliçons de vida», la resta de la frase ha vingut sola.

9 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Hola!! ¿Cómo es posible que no haya llegado antes a tu blog? Creo que voy a disfrutar mucho por aquí…

    | 10.23.05 – 5:09 pm |

    wild

    15/11/2006 a 7:28 pm

  2. :lol: Bienvenida, wild.

    | 10.23.05 – 6:56 pm |

    Ferran

    15/11/2006 a 7:28 pm

  3. Ferran, doncs jo hi he arribat gràcies a les pistes de Paola i Guasteví, jeje. T’apunto a la lista, a més a més, els teus temes m’agraden molt.

    Petonets, muacks :-)

    | 10.23.05 – 7:18 pm |

    carol blenk

    15/11/2006 a 7:29 pm

  4. Més visites, que bé! ;-) Benvinguda, carol blenk!

    | 10.23.05 – 11:09 pm |

    Ferran

    15/11/2006 a 7:29 pm

  5. gracias, gracias… tu blog es para leer en altas horas de la noche, no sé, como un buen libro :-)

    | 10.24.05 – 12:05 am |

    wild

    15/11/2006 a 7:29 pm

  6. Vaya, gracias wild! Claro que también podría ser para combatir el insomnio, no? :P

    | 10.24.05 – 8:17 pm |

    Ferran

    15/11/2006 a 7:30 pm

  7. A mi l’Edat de ferro em va avorrir força. Potser és que no li vaig prestar tota l’atenció que es mereixia…

    | 10.29.05 – 4:08 pm |

    Litus

    15/11/2006 a 7:30 pm

  8. Ostres, Litus, només faltaria que a tots ens haguessin d’agradar les mateixes coses! ;-)

    | 10.30.05 – 6:54 pm |

    Ferran

    15/11/2006 a 7:31 pm

  9. [...] Diari d’un mal any no és, o almenys no m’ha semblat, tan pertorbadora ni punyent com Elisabeth Costello o L’edat de ferro o Esperant els bàrbars, malgrat que hi ha algun fragment que és com un [...]


Deixa un comentari