Jornades Biblioteca Pública i Lectures, II: «Corol·lari»

L’Emili Teixidor recolza la cara a les mans i mira ara la Núria Ventura, que el presenta, ara el públic que assisteix a la conferència, ara els que van entrant encara. Quan la Núria li cedeix la paraula, es redreça i després de saludar ens avisa que llegirà la conferència, però que pararà en algun moment per continuar sense llegir. Comença a parlar i de seguida capta la nostra atenció, que ja no perdrà en tota l’estona. Ens parla de la lectura, del lector, de la funció de la literatura, de les campanyes de promoció de la lectura. Un discurs ben estructurat, farcit de citacions: Popper, Brodsky, Canetti i més. En recullo algunes frases, massa potser: m’agrada quan diu que la biblioteca ens acosta la veu dels morts, la seva destrucció ens deixa sense el testimoni del passat; que la biblioteca ha d’educar l’usuari, però que cal tenir clara la diferència entre el que és producte de temporada i el clàssic perdurable, i que no s’ha de pressionar el lector perquè llegeixi molt, sinó perquè llegeixi bé. Tots pensem el mateix, crec, quan li sentim dir que un llibre no és bo només perquè hagi guanyat un premi, perquè els premis són també controladors de la cultura. O que necessitem la paraula per viure i per ser més humans; les paraules són les que aguanten els nostres pensaments, per això cal tenir-ne moltes. Són algunes de les frases que he apuntat de la conferència, que ens ha tingut a tots en una mena d’èxtasi. N’apunto una més: no siguem [els bibliotecaris] una mena de missioners, de predicadors avorrits de la lectura. Em deixo moltes coses i no vull fer-ho massa llarg: encara em queden dues taules rodones i una conferència.

Pausa-cafè, que en diuen. Tots a la plaça Margarida Xirgu al voltant de les taules amb les pastes, els entrepans, els sucs i els cafès fent-la petar, encara sota l’embruix —«efecte Teixidor», ho anomenará més tard l’Emilio Manzano— de la conferència de l’Emili Teixidor. En un grupet, l’escriptor parla amb l’exdegana de la Facultat, l’Assumpció Estivill, i amb altres persones que dedueixo que seran els participants de la taula rodona. De sobte, hi veig una cara que em resulta familiar. Intento llegir el nom a la identificació, però és massa lluny: tanmateix, la llargària de les paraules que formen el nom i el cognom i l’alçada de les majúscules inicials em van convencent que no m’equivoco. Entrem una mica abans i aprofito en passar per davant del grup per comprovar que és ell. No m’equivocava: és en Jaume Subirana. Quan entra, m’hi acosto i amb la poca vergonya que em caracteritza últimament el crido pel nom de pila —com si ens coneguéssim de tota la vida— i li dic que sóc l’Un que passava. Parlem uns minuts, sobre la conferència de l’Emili Teixidor, sobre la seva presència allà aquest matí… i, de sobte, li faig una pregunta improcedent sobre la presència d’un conegut anònim, pregunta que esquiva elegantment tot i que em deixa amb el dubte. No insisteixo, ja n’hi ha hagut prou.

A la taula rodona, moderada pel periodista Emilio Manzano, hi ha en Josep Cots, llibreter de Documenta; l’editor Jaume Vallcorba, de Quaderns Crema i Acantilado; en Jordi Llobet, responsable de selecció bibliogràfica de l’Àrea de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, i en Juan Insua, director del festival Kosmópolis. Comença en Josep Cots, que ens parla de la seva experiència com a llibreter i com a lector: defineix el fons com l’ànima de la biblioteca o de la llibreria, que ha de reflectir l’ideal del llibreter i del bibliotecari. De Juan Insua, en un discurs més metafísic, en destaco la idea del fons com a sedimentació, d’alguna cosa que ens queda. La intervenció de Jordi Llobet és més tècnica, però gira al voltant de tres idees: l’espai de la biblioteca com un espai de diversitat, de proximitat amb el lector, i de col·laboració amb altres professionals, concretament editors i llibreters. Finalment, Jaume Vallcorba, que parla de col·leccionar com la creació d’un espai d’intimitat, d’interrelació, entre el lector i el llibre que ha triat. També parla de moltes altres coses, com la seva aposta per una línia editorial i no per una altra, però escoltant-lo he oblidat prendre notes. El debat posterior és interessant, amb Cots i Vallcorba com a veus cantants. Es remarca ara i adés la importància de la lectura: obre portes a la cultura general, diu Josep Cots, que avui dia no existeix.

A la tarda, conferència de la senyora Yolanda Nieto, directora de la División de Educación, Cultura i Recreación de Colsubsidio i administradora de Biblored, a Bogotà, que ens explica l’experiència de que s’ha portat a terme a Colòmbia de cedir la gestió de la xarxa de biblioteques a mans privades a causa de la manca de recursos. Colsubsidio és una caja de compensación, una entitat privada que gestiona un pressupost provinent de les empreses que hi estan associades i que ofereix avantatges i recursos socials, educatius, econòmics, etc., als treballadors de les empreses associades. N’hi ha 56 a tot Colòmbia, i gestionen 180 biblioteques. En el cas de Colsubsidio, tenen al seu càrrec les biblioteques de la capital i de la província de Cundinamarca, a més de projectes de dinamització cultural centrats en les biblioteques i serveis de bibliobusos i caixes viatgeres, baguls amb una petita col·lecció de llibres que s’envien als municipis més allunyats i que no tenen biblioteca. És, crec, per tots nosaltres la conferència més emotiva, o més colpidora, acostumats com estem a queixar-nos de la nostra manca de recursos i veure com han de treballar a un país amb un considerable índex de pobresa —ens deia la senyora Nieto que a Bogotà, amb prop de 8 milions d’habitants, el 50% viu per sota el llindar de la pobresa— i amb una situació de violència endèmica.

La taula rodona, moderada per la Marta Clari, gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona, la formen l’escriptor Lluís-Anton Baulenas; Lluís Bonet, del Departament d’Economia i Política, Hisenda Pública i Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona; Jordi Canal, director de la Biblioteca La Bòbila de l’Hospitalet de Llobregat; Antonio Ramírez, llibreter de La Central; i la Núria Ventura, cap de la Secció de Coordinació i Recursos Bibliotecaris de la Diputació de Barcelona. Tota la taula i les intervencions posteriors giren al voltant del mateix tema: quina activitats culturals han de portar a terme les biblioteques, si ho han de fer o no, com es veuen des del punt de vista dels llibreters, etc.

Falta una jornada, serà difícil que sigui més interessant i intensa que aquesta.