Comentaris a: Nits d’Òpera, XXVII: Semiramide, de Gioachino Rossini

Per: Francesc

Francesc — Thu, 07 Sep 2006 15:10:00 +0000

Les meves butaques segon pis lateral dret són massa a part de veure el contrabaixos, normalment puc gaudir dels jocs tècnics dels músics i de la resta. Pel Wozzeck 11 de gener tinc un abonament lliure. Ja ho sabeu

| 12.13.05 - 11:09 pm |

Per: Ferran

Ferran — Thu, 07 Sep 2006 15:09:00 +0000

Mare de déu senyor, Francesc, quina crònica! Moltíssimes gràcies. Això d'aplaudir quan acaba l'ària o el duo vaig aprendre-ho de seguida, i ara m'empipa molt quan algunes persones interrompen abans d'hora... L'apuntador no el veia, des d'on era, ni la cara del director: ha de ser ben interessant veure-ho de prop.

I a tots dos, Teresa i Francesc, moltes gràcies!

| 12.13.05 - 9:52 pm |

Per: Ferran

Ferran — Thu, 07 Sep 2006 15:08:00 +0000

Acabo d’arribar del Liceu de veure la Semiramide hi ha sigut una bona vetllada. M’ho he passat pipa. Primer l’amic de la ma esquerra, l’apuntador, fixeu-vos en la contxa i veureu que la mà esquerra és la única que es veu ja que és la que dóna les indicacions als cantants, va convidar-me a saludar els cantants al finalitzar la representació i com que era la última hi havia bombons i cava, imagineu-vos-ho en guardaré el secret de l’experiència.
La representació no té desperdici, comencem per l’orquestra 10 1ers violins, 10 2ons violins, 7 violes, 6 celo i 4 ganàpies. Els que porten tot el pes conjuntament amb l’oboè. Si us hi fixeu la resta d’instruments fan matisos queden en segon terme, són tant importants com els altres no desmereixo, cosa que fa el públic contínuament. ¿Quant aprendrà que una ària o duo acaba quan l’orquestra a finalitzat l’últim temps de l’últim compàs i no aplaudir fins que el director dóna el temps per acabat?
Una veritable orquestra de càmera, per avui dia però que amb les 4 trompes 2 flautes, 2 clarinets, trompeta i percussió, és la orquestració original de Rossini (hem deixo algun instruments però ho recordo de memòria). El director genial en les dinàmiques i els tempos amb els continus canvis de rallentandos i finales súbito, típics de l’època. Gloriós en els números concertants i en els trios marcant tots els matisos dels cantants i les seves dinàmiques tant amb indicacions de la boca, recitant amb els llavis el text com les indicacions amb la mà i inflexions dels dits.(un està acostumat a que el dirigeixin, sóc gat vell).
Les veus encara que petites molt ben timbrades i agradables tots molt per la feina, es nota la mà del director i ajudants.
El muntatge com ja deia i algú més apunta està entre el 007 Moon… i el “Telefono rojo…” la mà esquerra d’Ildar Abdrazakov (Assur)amb el gua negre només li faltava intentar suïcidar-se com a la pel.lícula de Kubrik. L’espectre de Nino, (en català és Ninus) és una recreació del Hamlet de l’Olivier i el Macbett de Wells. I què dir de la Semiramide de Darina Takova, quan entra per primer cop amb les plomes negres sobre la melena és un homenatge a l’òpera barroca i després jo hi veig un homenatge a la ‘Divina’ a la Callas. En molts moments la recorda gestualment, encara que no vocalment. No m’enrotllo més que ja està bé. Si algú vols més teca que avisi que intentaré complaure.
Postdata; amic Ferran en aquesta òpera no tinc coneixement de que hi haguessin grans problemes de censura, jo hem referia en general, encara que sempre n’hi havia al llarg del segle XIX ,del XX no en parlem que ens faríem mal

| 12.13.05 - 3:37 am |

Per: Teresa

Teresa — Thu, 07 Sep 2006 15:08:00 +0000

Cony, Francesc, quina canya, i mira que et conec, però avui et superes. ¿Només hi havia xampany, a l’escenari? ). Quarts de quatre de la matinada escrivint això i a les 8 del matí a fitxar, ai senyor! Sort que no et vaig acceptar la invitació, ahir .

| 12.13.05 - 11:48 am |

Per: Ferran

Ferran — Thu, 07 Sep 2006 15:07:00 +0000

Si la fan intentaré anar-hi, Isabela, em refio del teu criteri

Sí que ho eren, de sensuals, les noies de l’esgrima memoria. Pots enllaçar sempre que vulguis, ja ho saps.

He llegit alguna cosa sobre la censura en altres òperes, però no sabia que aquesta també havia tingut problemes, Francesc. No conec aquest muntatge que dius, però deu ser interessant. Ara escoltar 38 òperes seguides… déu n’hi do! Espero que tornis per aquí quan l’hagi vista i ens donis el teu punt de vista.

No, frederic, em sembla que no anaven amb abrics de pell i enjoiats, aquests. Des d’on estava no els veia gaire, però la cosa va acabar de seguida.

| 12.07.05 - 9:02 pm |

Per: Frederic

Frederic — Thu, 07 Sep 2006 15:06:00 +0000

Tinc ignorància total en òperes, d’aquesta no n’havia ni sentit a parlar.
Com va acabar la manifestació del Liceu? ELs manifestants anaven amb abrics de pells i enjoiats?

| 12.04.05 - 1:38 am |

Per: Francesc

Francesc — Thu, 07 Sep 2006 15:06:00 +0000

Semiramide és una de les òperes més guapes de Rossini junt al Guillem Tell,també de quatre hores per cert. L’altra dia la vaig sentir per Catalunya Radio i m’ho vaig passar bomba amb la Barcelona i companyia, sobretot en els duos i trios. Les operes com mes “orgiàstiques” de veus millor, visca l’òpera guarra!!! Ja estic fart de solos, per això ja hem serveixo jo sol a la banyera cantant l’” Stri de la vampa!” del Trobador de Verdi o quant esquio.(tinc un ampli repertori d’àries).
Quan feia diàlisis i estava cansats de seguir wagners i verdis en compac i partitura en faristol, mentre l’altra braç duia les agulles posades, una bona cura era seguir rossinis tots 38 títols per ordre cronològic i les seves versions franceses, les que en tenen. Proveu-ho és massa. Quant estigueu cansats passeu a Pucccini, i així successivament. Quant els hagueu acabats tots passeu a l’òpera finlandesa contemporània ,Rautavara i companyia i vos en portareu grates sorpreses.
Espero el 12 per veure-ho en directa.

| 12.05.05 - 9:00 pm |

Per: memoria

memoria — Thu, 07 Sep 2006 15:05:00 +0000

Hola Ferran, jo hi vaig anar ahir (potser linko el teu post al meu blog perquè tu ho expliques molt bé) Jo també em quedo amb la Daniela Barcellona (quin nom més bonic!), petita però matona, veus com tu ho expliques millor? A mi també em va cridar l’atenció el telèfon vermell i els segurates (horror!!! quin horror!! això cantaria jo…a mi em sobràven una mica ells i aquells ordinadors, però en fi…els temps moderns) Què sensuals les noies de l’esgrima. petonets

11.30.05 - 6:25 pm |

Per: Francesc

Francesc — Thu, 07 Sep 2006 15:05:00 +0000

Jo hi vaig el dia 12, l’últim dia de funció, per tant per fer un comentari trigaré uns quant dies.
Veient fotos de l’escenografia, recorda les pel.lícules del 007 i també el pannell dels militars del film de Kubrik.
Algú recorda el muntatge, tant polèmic del Peter Sellars amb les Noces de Figaro, en que passava en un apartament, dúplex, de Nova York? Era genial , tota l’escenografia tenia format de cinemascope , una virgeria.
Suposo que en la Semiramis hi ha coses per l’estil. Teniu en compta que en la època de Rossini les obres tenen més mala llet del que el públic avui pot sospitar, llegiu una mica i veureu com se les veien i desitjaven per torejar la censura de cada ciutat.

| 12.02.05 - 1:29 am |

Per: Guasteví

Guasteví — Thu, 07 Sep 2006 15:04:00 +0000

Les òperes, dins de tot, tenen l’encant de presentar tots els problemes del món a nivell social, personal, polític…: incest, gelus, assasinats, regicidis, baralles, amors, desamors, odis… açò ho torna interessant, la trama.

| 11.29.05 - 9:56 pm |