Un que passava

Malgrat tot, vaig anar a veure la pel·lícula Memoirs of a geisha. Malgrat tot perquè de la novel·la en tinc un record vague; malgrat tot perquè ja vaig dir què em semblava que el paper principal el fes una actriu xinesa, encara que sigui una bona actriu com Zhang Ziyi. I malgrat tot ha valgut la pena, perquè la pel·lícula no és pas dolenta. D’acord, serà comercial i serà un Japó passat per un filtre determinat, però com a retrat de l’ambició, de l’enveja i de l’afany de destacar no està malament. En qualsevol cas, no em va avorrir, que és dir molt. Us recomano, per acabar-vos de decidir a veure-la o no, el comentari que li va dedicar la Judith a l’Espai Isidor: «Melodrama exòtic».

Ara, si voleu de debò passar una bona estona amb una obra ambientada al Japó… aneu a veure El Mikado. Japó d’opereta còmica, Japó de Dagoll Dagom, però un Japó diferent amb bona música i un text molt divertit i molt… actual. He de destacar el personatge de Ko-Ko, honorable senyor botxí de la ciutat de Titipú, interpretat per Josep M. Gimeno, que va fer riure el públic a cor què vols en totes les seves intervencions… fins i tot quan no parlava ni cantava.

Technorati tags: cinema, Memoirs of a geisha, teatre, El Mikado