Un que passava

No sóc dels que surten el dia de Sant Jordi a comprar llibres, però tampoc dels que renuncien a la festa pel seu vessant mercantilista encara que em requi que molta gent només compri llibres perquè és Sant Jordi i s’ha de fer. Compro llibres durant tot l’any i el de Sant Jordi sempre el compro abans: cap descompte m’atrau prou per endinsar-me en una calorosa llibreria plena a vessar o per fer-me acostar a una taula plena de llibres enmig de les empentes de la gernació. M’agrada, no obstant això, quan puc sortir al carrer i passejar per la Rambla de Catalunya i, si em sento especialment aventurer, baixar Rambles avall.

Enguany però toca treballar per Sant Jordi i les compres s’han hagut d’avançar. Però, a més, he tingut l’oportunitat de participar d’un Sant Jordi diferent, el que pocs de nosaltres veiem i que no té res a veure amb els llibres, sinó amb les roses. He passat dues tardes amb una amiga florista ajudant-la a guarnir roses per avui: roses de color vermell sang i pètals vellutats, roses blaves, blanques, color crema, taronja i de delicada aroma, verdes, de color rosa, de colors barrejats… guarnint-les amb limonium, paniculata, fulles de falguera i d’esparraguera, amb les espigues corresponents… Una manera diferent de viure —i veure— la festa de Sant Jordi.

Que rebeu molts llibres i moltes roses!

I si encara no teniu la rosa, passeu per Bloom Flors, al carrer Aribau entre Mallorca i Provença! (Sí, això és publicitat pura i dura i gens subliminal!) [Actualització, 06.09.2006: la floristeria «física» ha tancat, però encara funciona per internet: Bloom Flors.]

I per acabar: la Tina ens fa unes recomanacions d’última hora, el Llibreter ens desitja bona diada i en Jaume Subirana comparteix amb nosaltres un poema d’Espriu, el mateix poema que M. ha triat per acompanyar les roses amb què m’obsequia.

Més: la Mad ens commina a llegir i a Brétemas expliquen que a Vigo s’ha prohibit la instal·lació de parades de llibres al carrer per «evitar aglomeracións».