«Penitentiagite, penitentiagite»
«Penitentiagite, penitentiagite», cridava en Salvatore pels patis de l’abadia mentre en Guillem de Barkerville intentava resoldre els misteriosos assassinats que hi havia i l’Adso descobria que hi ha coses més càlides que el fred de les cel·les. «Actualitza, actualitza», em diu de tant en tant aquella veueta que de vegades tots hem sentit; «actualitza, actualitza», em diuen els amics entre copa i copa; «fa temps que no actualitzes», em diuen els coneguts quan em veuen… i jo vaig i els faig cas a tots: faig penitència com diu en Salvatore i actualitzo com diuen la veueta, els amics, els coneguts. I és que encara que es pot viure sense tenir internet a casa, costa més trobar el moment per connectar-te i navegar una estona.
I no és que hagi decidit passar de l’internet, no: és que certa empresa de nom jazzístic proveïdora de telefonia i internet està a punt de perdre un client abans i tot de tenir-lo. Perquè és clar, si prometen que et donen connexió en una setmana i passats dos mesos encara tenen la barra de dir-te que encara trigaran uns dies més… I sort que vivim al centre de Barcelona, que no vull ni pensar què passaria si visquéssim lluny de la ciutat. Ara, la decisió està presa: si dimecres (termini que ha posat ells) no hi ha notícies de la connexió, que se le confitin.
De tota manera, la manca d’internet i els horaris laborals estranys que et deixen mitja setmana lliure tenen el seu encant: et lleves al matí i esmorzes tranquil·lament, te’n vas al mercat a fer de maruja i xerres amb les iaies del barri a la cua de la verduleria (quantes n’hi ha, de senyores grans soles!), cuines una mica, t’arrepapes al sofà i llegeixes, llegeixes, llegeixes… encara que siguin coses lleugeretes com les Cròniques de Nàrnia.
Curioses, les Cròniques. Vaig llegir El príncep Caspian fa un munt de temps, i vaig trigar anys encara a descobrir que formava part d’una sèrie de llibres sobre un món fabulós ple de màgia creat per un lleo i on quatre germans anglesos esdevenien reis mítics. Ara, aprofitant la pel·lícula (una excusa com una altra) he decidit llegir les set novel·les del cicle de Nàrnia, i deixar-me endur per l’encant i la innocència —i també, s’ha de dir, una certa carrincloneria— de les aventures dels germans Pevensie i les terres de Nàrnia. Ara, l’encant i la innocència no estan renyides amb la presència del mal, del de debò, amb alguns personatges que podrien esdevenir prototipus del mal. Sort d’en Blackonion que em va fer caure la bena dels ulls, perquè la comparació amb l’obra de Tolkien, gran amic de Lewis, em feia creure que llegia uns bonics contes infantils… com si els contes de fades no tinguessin crueltat!
I com va dir un company a classe de literatura castellana en aquells temps llunyans del segon de BUP per resposndre a la pregunta de la professora, que volia que li digués que era un «pareado», sin tenerlo preparado me ha salido un pareado. És a dir, que el post està escrit. Un més a la col·lecció.
| 05.14.06 – 12:31 pm |
Ai les companyies proveïdores d’internet i la mare que ….ehem perdó
És que jo ja he tingut alguna experiència al respecte, i és una auténtica llauna. Estan bé doncs les cròniques de Nàrnia? A mi em fan una mica de mandra justament perquè em sembla que ha de ser un compte infantil. Nuse! Petons 
Moonsa
06/09/2006 a 11:45 am
| 05.14.06 – 12:48 pm |
Estan bé, Moonsa, sí. Lleugeres i gens avorrides. A veure com acaba, el tema internet :S
Ferran
06/09/2006 a 11:46 am
| 05.14.06 – 1:00 pm |
La Dietrich
06/09/2006 a 11:46 am
| 05.15.06 – 9:49 am |
Ja està bé que aquestes veuetes et recordin d’actualitzar el bloc!
Jo abans de L’esglèsia del Mar, he estat també a Nàrnia, amb els dos primers llibres i ara estic esperant que m’arribi el tercer. Es llegeixen molt bé, són àgils i menys infantils del que poguin semblar a primera vista.
Frederic
06/09/2006 a 11:48 am
| 05.15.06 – 10:41 am |
Jazztel, Wanadoo… totes són iguals. En primer lloc, perquè mai et donen la velocitat que t’ofereixen. Si m’ofereixen 2 mb, jo vull 2 mb. Però són poquíssimes les persones que tenen aquesta velocitat, depèn de la ciutat i del lloc on visquis. La resta de gent en té molt menys, paga pensant que té 2 mb (perquè, coi, això sembla que va ràpid, no?), però en realitat potser ni arriba a 1 mb… pensa! Coraggio, mio caro! Baci da una città ormai troppo calda…
Isabela
06/09/2006 a 11:49 am
| 05.16.06 – 2:13 pm |
Ja veus que et trobem a faltar, Ferran, però no pateixis, passeja’t per Nàrnia el temps que calgui i ja ens en faràs cinc cèntims…
Esther
06/09/2006 a 11:49 am
| 05.16.06 – 4:43 pm |
La mitjana d’edat i el sexe dels que viatgen en autobús a les set de la tarda, Dietrich? Em sembla que no… què tenen d’especial?
Aquestes veuetes són molt especials, Frederic.
Que la calor et sigui lleu, Isabela. Per aquí dalt també comencem a tenir-ne.
Gràcies, Esther. Ara sóc al començament de la Fi del Món… de Nàrnia.
Ferran
06/09/2006 a 11:50 am
| 05.18.06 – 10:20 pm |
Hauria de mirar-ho més, però sempre que prenc el bus a les set de la tarda la mitjana no baixa dels seixanta anys… llavors penso que tota la gent “”jove”" treballa, i que els jubilats van amunt i avall, es troben per prendre cafè i parlar de com els hi ha anat el dia… no ho sé.
La Dietrich
06/09/2006 a 11:51 am
| 05.23.06 – 12:10 am |
Les cròniques de Nàrnia em recorden a Harry Potter i llibres semblants. No sé si aquest és millor, però la pel·lícula no em va cirdar massa l’atenció. Va ser tot el contrari amb El nom de la rosa: llibre i pel·lícula em pareixen genials!
Alae
06/09/2006 a 11:51 am
| 05.23.06 – 1:39 pm |
Jo no les posaria al mateix sac, Alae: les Cròniques tenen un missatge més clar i són, també, en certa manera, més maniqueistes.
Ferran
06/09/2006 a 11:53 am