Un que passava

La crònica del segon dia de les Jornades serà tan breu com breu va ser l’estona que hi vaig passar. Breu perquè només hi vaig estar al matí i breu perquè només vaig assistir a una de les activitats programades: la taula rodona CRAI o biblioteca universitària, moderada per la professora Maria Josep Recoder i amb la presència de Núria Casaldàliga, de la Biblioteca de la UAB; MOntserrat Espinós, de la Biblioteca de la UPF; Roser Gómez, de la Biblioteca de la UPC, i Patrícia Riera, de la Biblioteca de la UOC. Hi va haver acord sobre el paper que han de tenir les biblioteques universitàries en el nou Espai Europeu d’Educació Superior; hi va haver acord en què les biblioteques han d’anar canviant, igual que ho hauran de fer estudiants i professors; hi va haver acord en definir els CRAI amb dos característiques bàsiques (convergència de serveis i convergència de professionals), però no hi va haver quòrum quant a la necessitat de transformació i de rebateig de les biblioteques en CRAI: de fet, cadascuna de les biblioteques representades a la taula segueixen camins diferents per enfrontar-se al nou marc europeu d’educació superior. Vam trobar a faltar alguna representant de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, oblit inexcusable ja que la Biblioteca de la UB també ha emprès un camí cap a la transformació en CRAI que s’ha materialitzat en la incorporació de les Unitats de Suport a la Docència i a la col·laboració del personal de la biblioteca en la tasca de preparació de la docència del professorat.

Després, i fins a la presentació dels pòsters, em vaig dedicar a l’activitat que el Javier Leiva ha anomenat «pasilleo»: conversa amb els companys del grup de treball, amb en Javier mateix, amb la Mari Carmen Marcos i altres. La presentació dels pòsters no va generar gaire expectació, però: la veritat és que prop dels pósters només hi havia els seus autors… potser el fet que estiguessin exposats des del primer dia va fer que els assistents a les Jornades ja els haguessin llegit i preferissin aprofitar l’estona per dinar amb calma abans de les activitats de la tarda.

Dinar amb calma és el que vam fer, abans de sortir disparat cap a l’aeroport per agafar el vol cap a Palma de Mallorca. Però aquesta és una altra història que haurà de ser explicada en alguna altra ocasió. O no.

Technorati tags: jornades — informació — documentació — Barcelona — 2006