Un que passava

quan finalment va aconseguir configurar el router perquè el senyal arribés a tots els llocs on havia d’arribar i tothom pogués accedir a tot arreu. I és que la tecnologia, per poc que la deixem, és autònoma i no fa allò que vols que faci sinó allò que ella vol.

O que hom és una mica totxo per segons què, que tot podria ser.

Passants, tremoleu: ja hi ha internet a ca l’Un que passava!

PD. Des que vaig escriure això fins ara han passat vint-i-quatre hores de desesperació, de cops de cap a contra la paret i d’estirar-se el cabells. «Virus de jazztel», que diu el Cunyi. Però finalment sembla que tot funciona. Amb l’ajut del Cunyi, tot s’ha de dir.