Uf, va dir ell
quan finalment va aconseguir configurar el router perquè el senyal arribés a tots els llocs on havia d’arribar i tothom pogués accedir a tot arreu. I és que la tecnologia, per poc que la deixem, és autònoma i no fa allò que vols que faci sinó allò que ella vol.
O que hom és una mica totxo per segons què, que tot podria ser.
Passants, tremoleu: ja hi ha internet a ca l’Un que passava!
PD. Des que vaig escriure això fins ara han passat vint-i-quatre hores de desesperació, de cops de cap a contra la paret i d’estirar-se el cabells. «Virus de jazztel», que diu el Cunyi. Però finalment sembla que tot funciona. Amb l’ajut del Cunyi, tot s’ha de dir.
















uiuiui… ara t’hauràs de posar les piles!!! benvingut al món dels mal de caps electrònics que després donen més alegries que tristeses!
La Dietrich
5 set. 06 at 8:38 pm
Ho intentaré, sempre que TDAI, PLN, RSRE i RCLD em deixin, La Dietrich.
Ferran
5 set. 06 at 8:38 pm
bentornato!!! ja ja… sí, l’ingegnere també va suar instal·lant el router… ja ja ja!!
Isabela
5 set. 06 at 8:38 pm