Postil·les a la nota anterior
Ben mirat, Sharpless tampoc no en surt gaire ben parat, a l’òpera: si bé es compadeix de Cio-cio-san i fa el possible per ella, no fa res, en canvi, per evitar el casament a part d’avisar Pinkerton… (sí, ja ho sé: si no es casen no hi ha òpera).
***
Aquest comentari dels tenors que no hi arriben m’ha fet recordar un tipus de tenor que vaig afegir a la classificació de tenors que explica el Roger Alier en un dels seus llibres —què voleu, de tant en tant convé deixar vagar el pensament sense tenir-hi res en concret: els tenors es classifiquen en lleuger, líric, spinto i dramàtic o wagnerià… i tenors curts, que són els que mai hi arriben.
![Asusta a la Ministra [libera la cultura]](http://farm4.static.flickr.com/3595/3601315714_07919f2d71_t.jpg "Asusta a la Ministra [libera la cultura]")
En Carreras què és, per tu?
Esther
05/09/2006 a 7:34 pm
No l’he sentit mai en directe, Esther, així que és difícil de dir què és per mi. En tot cas, és un gran tenor, líric, diria.
Ferran
05/09/2006 a 7:34 pm
A mi em passa exactament el mateix que a l’Esther!!!
Ferran, fa poc vaig veure a la Marion… te’n recordes???
Petons
Lluïsa
Lluïsa
05/09/2006 a 7:35 pm
I tan que me’n recordo, Lluïsa! Ja t’escriuré per preguntar-te cosetes.
A mi el Carreras no em fa aquesta impressió, Esther, qui me la fa és l’Aragall.
Ferran
05/09/2006 a 7:36 pm
L’Aragall el que té és un punt molt “histriònic”, com de diva que sempre és a punt de tenir un atac de nervis i això se li nota al cantar però té una veu molt maca.
De totes maneres, on estigui en Luciano…
Esther
05/09/2006 a 7:37 pm
El Luciano… no m’entusiasma, precisament. :S
Ferran
05/09/2006 a 7:37 pm