Els problemes de l’edat
Fer anys té una conseqüència: sense adonar-te’n, et vas convertint en «coses». Avui —tot i que no puc dir que no estava avisat— acabo de convertir-me en dues «coses» més que cal afegir a les que ja era: m’he convertit, d’un sol cop, en oncle i padrí.
Ei! Felicitats! Ara podràs fer d’oncle guai!
La Dietrich
5 set. 06 at 11:58 am
Ferran,
enhorabona!!! Jo ja fa 2 i mig que sóc oncle, i només 5 mesos que a part de tornar a ser oncle, a més sóc padrí.
És una experiència fantàstica, meravellosa i molt xula. Amb el temps t’acabes convertint en l’oncle guai, aquell que porta sempre regals, llaminadures… És molt bonic veure les seues cares quan te veuen!!
Dani
5 set. 06 at 11:58 am
ei! Felicitats! A mi em va passar això mateix ja fa 10 anys i és fantàstic poder ser l’oncle i l padrí del teu primer nebot!
Frederic
5 set. 06 at 11:59 am
Felicitats! Això sí que és categoria! I quina il·lusió que fa!
Gamoia
5 set. 06 at 11:59 am
Felicitats!!
Ja saps què toca ara, anar bavejant tot lo dia jeje. Aiss… hauré de començar a pressionar als meus germanets perquè facin un pensament
elur
5 set. 06 at 12:00 pm
Gràcies! Ja m’he fet el propòsit de ser… com ho dieu? «l’oncle guai»
i fer-ho bé.
Ferran
5 set. 06 at 12:01 pm
ummmm millor ser l’oncle benparit, no? això de guai… realment vol dir alguna cosa? ;P
elur
5 set. 06 at 12:01 pm
Felicitats!!
A mi em va fer tieta (per primer cop) i padrina també al mateix temps fa uns 6 anys. Està molt bé!!
A disfrutar-ho!
Noieta
5 set. 06 at 12:02 pm