De llibreries i manies
Abans d’anar a la llibreria en consulto el catàleg per si veure si hi trobaré el llibre que vull —que després el compri o en compri un altre, o tots dos i algun que hi he vist de passada, és una altra història (sí, les llibreries són una perdició). L’estrany és que només ho faig quan tinc la intenció de visitar una llibreria «petita» com Laie o La Central, però no ho faig mai quan vaig a llocs com la FNAC. Potser si m’acostumés a fer-ho en sortiria menys decebut i menys empipat…
Fa temps que volia tenir la traducció que va fer Llorenç Villalonga [ca] d’Il Gattopardo de Giuseppe Tomasi di Lampedusa [it]. La vaig llegir ja fa anys, en l’edició de Club Editor per la col·lecció El Club dels Novel·listes; la volia rellegir i, de pas, tenir-la… La visita a la FNAC va ser infructuosa, com tantes altres vegades: aneu-hi amb intenció de comprar-hi un llibre traduït al català i digueu-me que hi trobeu. És clar, l’última novetat segur, però intenteu trobar-hi un clàssic o un llibre aparegut l’any passat —que no sigui un codidavintxi o un arripoter, ni un Coetzee, un Zweig o una Austen. Que sí que hi són, que els vistos, em direu: d’acord, jo també. Ara, quants títols traduïts en català en relació amb les versions castellanes que hi ha?
Les altres llibreries tampoc no ratllen la perfecció, però no n’he sortit mai decebut no emprenyat. Amb un llibre que ja tenia, potser sí; però aquesta també és una altra història.
Per cert, que ja tinc El guepard. Malauradament, l’edició per a la col·lecció Jove de Club Editor fa mal als ulls. S’hauria d’obligar alguns editors a llegir els llibres que publiquen, potser així s’hi mirarien més.
PD. Sóc conscient que les llibreries no poden tenir-ho tot, i que l’orientació d’unes i altres és diferent. Però tot i això…
Com que sempre passaves no trobava el teu blog i bé n’havies de tenir un… A través de la Dietrich, com sempre, a la fi el trobo. Ben trobat!
Jo, que soc velleta, tenc aquella primera edició del club de novel·listes que es va publicar quasi juntament amb Bearn. Certament no tenim encara gaire bons editors, si exceptuem En Vallcorba…
Però tornant a Villalonga, has llegit mai, per casualitat, l’edició mallorquina dels seus Desbarats que conserva els seus dialectalismes i errades gramaticals? És una joia bibliogràfica!
Jo saps, no hi vull entrar a La Central perquè m’hi deixo el sou i ja visc ben endeutada… Però ara llegeixo un llibret sobre Nàpols, que me varen regalar, que es diu l’Armonia perduta i que no te desperdici, i…
Perdona, xerrant de llibres no acabaria mai. Només volia entrar al teu blog i deixar-t’hi el meu record més sincer i calurós.
Fins aviat.
Esperanceta Trinquis
8 oct. 06 at 10:41 pm
Hola!
Has provat en una lliberia de vell?
L’edició que en tinc jo del Guepard traduït pel senyor Villalonga (no sé si estaríem d’acord amb si és o no una bona traducció) la vaig comprar en una edició de quiosc. Bé jo a una llibreria perquè al País Valencià es venia a llibreies.
Aquestes coses poden acabar a llibreries de vell.
Bé, ara ja la tens. Però mai no se sap.
I res més. Et desitge una profitosa lectura.
efe
9 oct. 06 at 10:52 am
Caram, esperanceta, benvinguda, però em sembla que fa temps ja m’havíeu deixat un comentari… Els Desbarats no els he llegit, veig que n’hauré de posar un més en llista d’espera. Gràcies per passar!
Gràcies, efe. No jutjaria la traducció perquè no la recordo i no conec la versió original. Amb les llibreries de vell tinc un petit trauma: la primera vegada que vaig entrar-hi, em van renyar perquè obria els llibres. «Si no l’ha de comprar, no l’obri». A l’enquadernació no hi havia menció d’autor ni títol, com volien que sapigués que contenia si no els obria?
Ferran
9 oct. 06 at 8:25 pm