Foment de la lectura?
09.10.2006 per Ferran - Un que passava
No arribo al límit de sacralitzar els llibres, com a objectes que són, com fan algunes persones. Malgrat això, acostumo a respectar-los i no en plego les pàgines, no els subratllo, no llegeixo mentre sóc a taula menjant; no m’agrada que els llibres s’espatllin per la pròpia negligència. No sé de qui ho vaig aprendre, però per assenyalar la pàgina on he interromput la lectura utilitzo punts de llibre, si he de subratllar alguna frase ho faig amb llapis, i no llegeixo mai mentre menjo per por de tacar el llibre. I tampoc em dedico a escriure a les cobertes dels llibres exposats a les llibreries: si no ho faig amb els meus, per què hauria de fer-ho amb els que no ho són?
Potser per això m’han sorprès tant dues imatges vistes a televisió amb poc temps de diferència. En una, s’anuncia un programa amb les imatges d’una persona que arriba a una llibreria, agafa una guia de Varsòvia d’una lleixa i escriu una B sobre la V i una Ç sobre l’S. La televisió, TV3; el programa, no sé quin però segurament estarà relacionat amb el Barça: jo només hi he vist vandalisme. En l’altra, un pare i la seva filla llegeixen un llibre mentre esmorzen i, en acabat, dobleguen la cantonada de la pàgina per indicar on s’ha interromput la lectura. L’heu vist? Sabeu de què es tracta, oi? Són imatges del Plan de Fomento de la Lectura del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports: francament, la intenció pot ser bona, però no crec que el mitjà ho sigui.
Potser és que m’estic tornant massa primmirat.
Bé, més val que dobleguin la punta de la plana a que no llegeixin, no? jejeje… si la gent fa tunnig dels seus cotxes i es personalitza la roba… per què no personalitzar altres objectes culturals? sé que això demostra un menor nivell cultural però a vegades, com a teòleg, penso que més val una bíblia gargotejada que no una que resti immaculada i plena de pols a l’estanteria
Evidentment, eloi, millor llegir que no fer-ho. La queixa no va dirigida al Pla en si, ni al postulat de l’anunci (si els pares llegeixen, els fills, per imitació, també ho faran —postulat ben discutible d’altra banda), sinó al fet que ja d’entrada ho facin amb un exemple poc “edificant”, per dir-ho d’alguna manera: menjar a taula i doblegar les pàgines del lilbre. De fet, que cadascú faci amb els seus llibres el que vulgui —jo en tinc de ben subratllats— i que llegeixi on vulgui i quan vulgui. Però no es podria aprofitar per ensenyar “com” llegir, com tenir cura dels llibres?
Bé, a mi em va esgarrifar el conductivisme de pa sucat amb oli de l’anunci: la nena obedient que imita el pare en cada gest. Ho trobo tan descoratjador que dubto molt que serveixi de res.
Salutacions
Jo només he vist el del pare i la filla, i tampoc no m’ha agradat. Podrien estar llegint tranquilament en un altre lloc, tancar el llibre, i després xerrar una mica amb la mare, no? Per cert, no em vaig fixar què feia la mare, però no llegia.
De tota manera, no ha de ser fàcil intentar promocionar un mitjà en un altre, aquests dos en concret són molt diferents
Hola wapos ja m’hi torno a ficar, amb el vostre permís… Però és que comparteixo l’escàndol del que passava i, a més, jo si sé qui me va ensenyar a respectar els llibres: el meu enyorat professor de grec, l’humanista Jaume Olives i Canals. És clar que com objecte també de consum cada-ú pot fer el que vulgui amb els seus llibres (no amb els d’altri, és clar); sempre és millor llegir que no llegir; però el respecte (al llibre, a les persones) s’ensenya. I ni hi escric el nom.
L’anunci del ministeri és masclista i ordinari de tan simple que vol ser; pot ser és ben intencionat (qui ho sap això?). La culpa però és dels publicistes que empren les mateixes idees per anunciar un sabó que una obra de teatre o una campanya política (n’hi ha tan poques d’idees ja avui en dia).
L’altra anunci, tot i que no estic segura que es tracti d’un llibre (me va semblar un DVD o videu), és esgarrifós, xabacà, ortera i de mal gust i, sobretot, violent…
El de barçovia és el que em va fotre a mi. Em reventa que escriguin als llibres. I en veure com ho feien, i en una llibreria, tota la gràcia que volia tanir l’anunci se’n va anar en orris.
Salutacions, llibreter. Fins i tot les postures al llegir i menjar imita!
Això és curiós, Manel: la mare no llegeix. I els estudis diuen que hi ha més lectores que lectors…
Benvolguda esperanceta, s’hi pot ficar quan vulgui, que aquí no li cal permís de ningú
Dona, masclista del tot no ho és, no? Almenys han posat una nena que llegeix… és clar, imitant el pare i no la mare…
Potser sí que volia tenir gràcia, l’anunci, dan, però l’han ben espifiada. Ara, qui es queixa? Quatre lletraferits com nosaltres…
En cas de Barçòvia, es tracta el nou programa de l’equip del Toni Soler sobre l’actualitat blaugrana.
El joc de paraules és evident: Polònia / Barçòvia.
Salut.
Potser l’anunci no és prou exemplar, pero cal recordar que el valor del llibre no rau en el volum, en el llibre com a objecte, sinó en allò que ens aporta, en haver-lo llegit. El seu ús. I si és teu —propietat privada— es tracta d’un ús personal, i res és tan bell com els objectes usats: subratllats, boli, llapis, plecs,… Una altra cosa són els llibres de préstec: tot el respecte! Són sagrats!
PD. Menjar i llegir em semblen actes sincrònicament incompatibles, quan no vandàlics.
Estic d’acord amb en Josep: o es llegeix o es menja però les dues coses alhora només es pot fer si mires una revista d’aquestes frívoles que no importa gens que es taqui…
Ben mirat, també m’intriga que fa la mare de l’anunci. Per què no surt? per què no és ella qui “incita” a la nena a llegir?. Tal com diu en Ferran hi ha més lectores que lectors…
I dels de Barçovia millor no parlar… espero que no veure gent al FNAC o La Central seguint el seu “exemple”…
Vandalisme?!
jaja
una mica de sentit de l’humor, home.
Pel que fa a l’altre… no sé, jo sempre doblego les puntes dels llibres, i com a pedagoga, ja et dic que no em faria res que tots els petits ho fessin.
Benvolguda pedagoga anònima, com en diries d’un encaputxat que entra en una llibreria, agafa un llibre i el guixa? Per mi és un vàndal, t’ho miris com t’ho miris. De tota manera, no m’estranya en un anunci d’un programa sobre futbol.
Que recordi, la mare està asseguda a la taula i prou, esther; només llegeixen el pare i la filla.
Josep, ja ho he dit més amunt: que cadascú faci amb els seus llibres el que vulgui. Però en una campanya institucional de foment de la lectura, no s’hauria també de fomentar el respecte al llibre? Jo crec que sí.
potser sí, potser no… a mi també m’agrada tractar bé els llibres, però també m’agrada molt tenir a les mans un llibre usat, d’aquells que tenen les cobertes arrugades i les fulles grogues i el que no suporto és llegir un llibre i que no es noti que s’ha llegit, que estigui com el primer dia, això tampoc.
A mi m’agraden, els llibres nous, deric, i els que es nota que s’han llegit… però els fets malbé.
Doncs em sap greu estar en desacord amb algú de vosaltres. A mi m’agraden els llibres, però fins a cert punt de no idolatria. Hi ha llibres i llibres, tanmateix. No és el mateix una edició de butxaca de cinc euros que un exemplar esgotat que et cau a les mans i el serves com aigua celestial. Jo, quan els guixo, ho faig a llapis i no doblego el fulls (execpcionalment, sí). No em crucifixeu! On si estic d’acord amb tots és que amb anuncis com el que esmenteu, el percentatge de lectors no augmenta ni de bosn tros.
El que s’ha de sentir… ja ja jaaaa…! No, si ara guixar un llibre passarà a ser violència de gènere… quines tonteries i quina poca feina té la gent…!! I per una altra banda, si l’anunci és per un programa de futbol, es per un programa de futbol i punt… si no t’agrada no el compris. Per acabar, si sou publicites em callo la boca… pero criticar qualsevol anunci gratuitament sense saber del que parles i de la dificultat i la historia que pot significar fer un anunci que duri 5 segons és molt lleig, i si no en sabeu a callar. Bé, una abraçada a tots i visca el futbol (Barça), el plaer, i la llibertat d’expressió (quan no és diuen tonteries).
Xuvi77, no som publicistes. I el dret a la crítica entra dins el dret a la llibertat d’expressió que defenses. Crítica gratuïta? A mi em sembla que queixar-se perquè en un anunci s’associï vandalisme (encara que sigui amb intenció humorística) al futbol o als llibres no és gratuït. Benvingut, i torna quan vulguis a ajudar-nos a veure que “tontos” que som.
Aquí no crucifiquem ningú, Veí de dalt, ni tan sols als que vénen a dir-nos que diem tonteries.
Quant a guixar els llibres, jo també en tinc de subratllats amb llapis (ara, amb retolador o bolígraf, em fa angúnia!).