Sessió de tarda, xxviii: Scoop, de Woody Allen
Creia que amb els anys m’estava tornant més exigent, però sembla que no: més intransigent amb algunes coses, sí, i menys pacient amb d’altres; però més exigent no, sembla.
Confesso: m’ha agradat l’última pel·lícula de Woody Allen, Scoop. Allen fent d’Allen i molt divertit, la rèplica encertada de l’Scarlett Johansson, una pila de tòpics amb què aconsegueix alguns dels millors acudits de la cinta –tòpics sobre els anglesos i sobre els americans també–, una bona banda sonora –o almenys a mi m’ho sembla, com acostuma a passar-me amb les bandes sonores de les seves pel·lícules– que d’alguna manera ajuda a puntualitzar l’element còmic de la cinta…
Que és veritat que l’argument «sona» a Misteriós assassinat a Manhattan i que química de la de debò entre la Johansson i el Hugh Jackman no h’hi ha gaire, com comenta entre d’altres la Judith d’Espai Isidor («Trucs d’il·lusionista»), però passes una bona estona i, el més important, rius. Que és molt trist anar a veure una pel·lícula còmica i que l’únic que facis és somriure de tant en tant perquè l’humor que es fa últimament o ja està massa vist o és massa poca-solta per ser divertit –d’acord, recórrer a la cacera de guineus per fer un acudit sobre els anglesos no té gaire mèrit…
Obra mestra, potser no. Bona pel·lícula, crec que sí.
M’encanta W. Allen i ja tenia previst anar-la a veure però el teu post encara me’n ha fet tenir més ganes…
T’està agradant “Infortunio”?
Esther
8 nov. 06 at 1:24 pm
Hi estic d’acord. Jo també em vaig divertir molt. Sé que no és una obra mestre, ni la millor d’en Woody però em va fer passar una bona estona.
Discrepo en una cosa amb tu: prefereixo una peli que em faci estar tota l’estona amb un somriure a la cara que aquella que et fa deixar anar la riallada puntualment, perquè la primera em diverteix les 2 hores, l’altre només els gags puntuals.
deric
8 nov. 06 at 3:22 pm
Deric, potser no m’he explicat bé: em refereixo a les preteses pel·lícules còmiques en què no hi ha cap acudit que et faci riure, que com a màxim et fan somriure en algun moment. La d’Allen, per exemple, no em va fer riure tota l’estona, però sí somriure en molts moments.
Esther, vaig molt a poc a poc amb el llibre, que últimament no trobo un moment per seure i posar-me a llegir. De moment, però, m’està agradant.
Ferran
8 nov. 06 at 7:37 pm
W.A. és una garantia. Per “mal” que ho puga fer, sempre manté un nivell i això és important. Jo, personalment, la trobe, en molts aspectes, més fluixa que Matchpoint, però tot i així vaig passar una bona estona. Salut.
josep
9 nov. 06 at 12:11 am
Si, josep, no hi ha dubte que és més fluixa que Matchpoint, en això estic d’acord.
Ferran
9 nov. 06 at 9:05 pm
Ferran, vaig fer un post semblant al teu al meu blog. La peli es deixa veure i rius, com sempre amb en W. Allen; però està bastant enrera d’altres més recents seves.
El veí de dalt
9 nov. 06 at 9:11 pm
No l’havia llegit, Veí. Tens raó amb l’escenari: podria haver-la ambientat a qualsevol lloc… tot i que llavors hauria d’haver canviat l’acudit de la cacera de la guineu
Ferran
9 nov. 06 at 9:23 pm
El millor, crec, és l’actitut del senyor Allen, que fa aquesta mena de productes amb gran dignitat i sense donar lliçons de res a ningú, reconeixent la pròpia humilitat del producte. Humil, sí, però digníssim.
dErsu_
10 nov. 06 at 11:55 am
A mi també em va agradar molt. No he seguit mai Woody Allen, però amb Scoop he descobert que m’agrada molt ^^
sílvia
13 nov. 06 at 9:20 pm
A mi em va agradar força, m’encanten els diàlegs. Només pel Hugh Jackman en banyador val la pena veure-la
Lola
19 nov. 06 at 2:44 pm