Un que passava

La fa poc recuperada afició als jocs de paraules em fa mirar els mots amb uns altres ulls. De cop i volta, les paraules desconegudes o poc vistes habitualment que vaig trobant als llibres que llegeixo o a les converses que escolto prenen vida pròpia i vénen a trobar-me temptadores perquè me les emporti amb mi. Així, de sobte, ahir, mentre llegia quatre pàgines de Laura Sants, algunes paraules es destacaven de les pàgines del llibre i anaven saltant àgilment cap a la llibreta que precedeix el blog: paraules com ara gànguil, esmerlit, llangor, lucífuga, xarbascat* o engrinya.

Que passaran a formar part, amb sort, del repertori de paraules possibles de l’Scrabble, el joc que acaba d’ocupar el lloc d’aquell Intelect amb què tantes tardes havíem passat quan era petit i que ara, amb una mica de sort, encara deu estar acumulant pols en algun prestatge del soterrani de casa.

* Xarbascat és al DCVB, però no puc enllaçar-ne la fitxa. L’adreça del diccionari és http://dcvb.iecat.net/.