Cripticitat
Ens coneixem ben poc.
Ens deixem portar per allò que creiem —o allò que ens volen fer creure— i acabem convertint les persones que ens envolten en desconeguts. Recordeu les paraules de Teixidor sobre els perills de la imaginació?, vénen al cas.
Però hi ha persones amb l’habilitat de convertir el nostre desconeixement en una arma, en un mitjà que els faciliti pujar més amunt, ser una mica més que els altres. Una paraula a les orelles adients: és fàcil eliminar un obstacle del camí. En diuen triomfar, jo sempre ho he considerat perdre.
A vegades m’agradaria ser menys críptic, però no puc: em llegeixen.
![Asusta a la Ministra [libera la cultura]](http://farm4.static.flickr.com/3595/3601315714_07919f2d71_t.jpg "Asusta a la Ministra [libera la cultura]")
De “trepas” i aprofitats sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi haurá, Ferran. Esta clar que ser bona persona no es cotitza en borsa (sobretot la laboral) però el dormir tranquil i poder anar amb la cara ben alta és una cosa que no té preu… Una abraçada
Esther
16/02/2007 a 2:32 pm
I això darrer, és greu?
El veí de dalt
17/02/2007 a 9:19 pm
Greu, greu, no. El problema és que fa que m’obliga a no dir exactament el que hauria dit en una alra situació, veí de dalt.
Tens tota la raó, Esther, però a vegades fa una mica de ràbia veure que sempre són els mateixos i que tot i conèixer-los, sempre troben una nova víctima.
Un que passava
18/02/2007 a 11:50 am
Si que fa ràbia, si. D’altra banda, com ja li vaig dir a la Dietrich fa un temps per una situació similar, el problema el tenen els qui necessiten “espiar” per obtindre informació. No deuen tenir un currículum massa bó ni gaire amics…
Esther
19/02/2007 a 12:06 pm
Ei guapo, suposo que això no deu anar per mi??, vull dir que jo que t’he fet???
A veure qui es el gili que es fot amb el meu cosí guapu!!!!!!!! que l’hi foto canya eh (ja saps que jo puc ser molet dolenta si m’ho proposo, però que en el fons sóc un trosset de pà).
Petonets dolcets per tots
Jo Mateixa
20/02/2007 a 9:41 am
I ara Jo mateixa, com vols haver tingut res a veure? Espero que l’àvia estigui millor…
No, Esther, però se saben vendre.
Un que passava
21/02/2007 a 9:09 pm