Un que passava

Laura, una noia barcelonina pobra, es casa amb un ric terratinent, Tomàs Muntanyola, i va a viure a Comarquinal, la ciutat dels sants, on els Muntanyola tenen el casal familiar. Allà, la Laura, sofisticada i poc apta per les tasques domèstiques, trobarà la dissimulada oposició de la mestressa de la casa, Teresa, germana de Tomàs, i haurà d’intentar adaptar-se a una societat que rep amb suspicàcia tot allò que prové de Barcelona. L’enveja de Teresa i altres dones de la ciutat, juntament amb el fals afecte del jove Pere Gifreda, faran que Laura s’adoni que el seu lloc no és a Comarquinal.

M’allunyo de la tensa tranquil·litat d’una França ocupada, poblada per uns personatges que encara no han deixat de patir i, després de passar per una Xina on el valor d’una dona és inversament proporcional a la mida dels seus peus —com més petits millor, encara que per aconseguir-los calgui trencar-li dits i pont— acompanyo la Laura en la seva anada a Comarquinal. Allà m’hi espera l’espessa boira que assetja la ciutat i que ens hi tanca, acompanyats pel repicar de campanes i la mesquinesa d’unes persones que creuen que la façana ho és tot i que faran el que calgui per mantenir la serena i honorable aparença que les fa superiors als altres. Ni que sigui al preu de fer infeliços aquells que les envolten i fer-se infelices elles mateixes. Perquè si és trist el destí de la Laura, no l’és menys el de la Teresa, més assenyada, més amargada, més mesquina, que ni es permet la pròpia felicitat. Marxo de Comarquinal desassossegat i veig com la boira queda enrere, tancant com una muralla unes vides plenes de rancúnia.

Sóc injust amb la Teresa. Dona sense cap dret, sotmesa al germà, a les convencions socials i a una fe castradora. Entre les quatre parets del casal dels Muntanyola repeteix el paper que havien representat la seva mare i la seva àvia i totes les dones de la família que la precediren. Dins de casa mestressa i senyora, mestressa i senyora d’allò que no li pertany. Fora de casa representant de l’honorabilitat dels Muntanyola. Mentre en Tomàs, cansat de la Laura, torna a anar de flor en flor —ja sabeu, un home femeller és un don joan; en canvi, una dona que va amb homes és una perduda—, ella rumia la seva solitud i reprimeix les seves passions. Venç la pobre Laura, trist cap de pardals, però la seva victòria és la condemna a restar tota la vida entre la boira sota els feixucs sants i no tan sants de Comarquinal.

No són tan diferents Teresa i Assutzena, la protagonista de Flor de Neu i el ventall secret. Ambdues han nascut per a ser una propietat (primer del pare, després del marit o del germà, al final del fill), sense drets, sense propietats… Totes dues encotillades per les convencions, es deixaran perdre la persona que estimen. Assutzena, tanmateix, mutilada i tot, viurà l’amor, el coneixerà; Teresa, en canvi, patirà per l’amor, sense conèixer-ne els goigs.

Miquel Llor. Laura a la ciutat dels sants. Barcelona: Edicions 62, 1979. 220 p. ISBN 84-297-1493-6.

Technorati tags: lectures – Miquel Llor ― Laura a la ciutat dels sants ― Lisa See ― Flor de Neu i el ventall secret