Comentaris a: Sala de lectura, xlvi: Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor

Per: Un que passava

Un que passava — Sun, 29 Apr 2007 20:43:00 +0000

Perdona l’hac, elisabet. Tens raó, no es pot dir que la Teresa venci, si més no des del nostre punt de vista.

Per: elisabet

elisabet — Wed, 18 Apr 2007 13:04:00 +0000

És cert, disculpa la confusió. Volia apuntar que no trobava encertada la definició de la Laura com a “cap de pardals”, penso que és un personatge molt interessant, igual que la Teresa, però. De tota manera crec, igualment, que la Teresa tampoc no venç, ni tan sols la Laura, perquè queda convençuda que la cunyada i el Pere són amants i a més enveja poderosament l’altra en totes les seves facetes. “Venç” de cara la galeria. Però això ja ho expliques bé tu al post.
Salut,
Elisabet (sense h).

Per: Un que passava

Un que passava — Sun, 15 Apr 2007 10:01:00 +0000

Ni jo he dit que venci, elisabeth: tot el paràgraf parla de la Teresa…

Per: elisabet

elisabet — Sun, 15 Apr 2007 09:22:00 +0000

Jo no crec pas que la Laura venci. No és una novel·la de vencedors i vençuts, és una novel·la d’un pessimisme sufocant, d’una dona idealista que es panseix en una societat que és tot el contrari. I un cop ha de tornar a Barcelona, continua mostrant aquest caràcter que topa amb la realitat, com penso que evidencia la darrera frase del mossèn: “Il·lusa incorregible”.

Per: Un que passava

Un que passava — Wed, 07 Mar 2007 15:02:00 +0000

I les que no ho feien, acabaven com acabaven…

Per: Esther

Esther — Mon, 26 Feb 2007 09:31:00 +0000

Tens raó, Ferran, és trista la figura de la Teresa, com la de tantes altres que al llarg dels anys s’han vist sotmeses a la “figura protectora” d’algún parent… I el pitjor és que les educaven tan “exquisitament” que fins hi tot els anulaven la capacitat de revoltar-se en contra, hi es passaven la vida pensant que feien el correcte…