Sala de lectura, xlvii: La biblioteca de noche, d’Alberto Manguel
La biblioteca de noche no és una història de les biblioteques, sinó històries de biblioteques. Al pròleg l’autor mateix deixa ben clar que
me propuse hace varios años no compilar una nueva historia de las bibliotecas ni añadir un tomo más a los ya dedicados en número alarmante a la bibliotecnología, sino sencillamente dar cuenta de mi asombro [p. 22].
Aquesta sorpresa la causa la sensació que l’autor diu que sempre ha tingut que les biblioteques «son lugares gratamente disparatados», la lògica laberíntica de les quals l’ha seduït. I a partir d’aquesta sorpresa i de la seva experiència com a col·leccionista de llibres, Manguel basteix aquest llibre sobre aspectes de les biblioteques que li han cridat l’atenció.
El fil conductor és la seva biblioteca a Mondion, al nord de França, biblioteca que va fer construir sobre el que havia estat en altre temps un graner. L’experiència de la construcció de la biblioteca, d’omplir-la i ordenar-la, li serveix per bastir una reflexió sobre diversos aspectes de les biblioteques en general: les biblioteques com a mite, com a ordre, com a espai, com a poder, com a ombra, com a forma, com a atzar, com a taller, com a ment, com a illa, com a supervivència, com a oblit, com a imaginació, com a identitat, com a llar; i per fer desfilar davant dels ulls del lector històries i anècdotes de personatges famosos i no tan famosos, de biblioteques reals i de biblioteques imaginàries, de llibres, de personatges de ficció, sempre relacionats amb les biblioteques i amb el tema de cada capítol de llibre. Des de Sir Anthony Panizzi, creador de la British Library, a Rabelais —que sempre viatjava amb un bagul de llibres que el podria haver fet caure fàcilment a les urpes de la Inquisició— o Petrarca —que acceptà cedir la seva biblioteca a la República de Venècia amb la condició que l’Estat i altres ciutadans contribuïssin a ampliar-la fins a fer-la tan important com la biblioteca d’Alexandria—, per esmentar només uns quants dels molts noms que Manguel fa desfilar al llarg del llibre, fent gala de la seva erudició.
És una lectura força amena, si bé qui hagi llegit altres obres de l’autor com ara Una historia de la lectura tornarà a trobar alguns temes de què Alberto Manguel parla constantment, com la seva desconfiança envers les tecnologies de la informació, el poder que alguns atribueixen als llibres i la por que els tenen altres. Tanmateix, ni això ni afirmacions sorprenents com que «por motivos administrativos y financieros, Google canceló su proyecto [Google Book Search] en julio de 2005» [p. 116],* resten interès a una lectura que ofereix perspectives diferents sobre les biblioteques, algunes de les quals no m’havia plantejat mai.
I tot fruit de l’amor pels llibres i les biblioteques, un amor que «como la mayor parte de los amores, hay que aprenderlo» [p. 23-24].
Alberto Manguel. La biblioteca de noche. Tr. Carmen Criado. Madrid: Alianza Editorial, 2006. 445 p. ISBN 978-84-206-4762-3.
*Google Book Search no està aturat, ni he estat capaç de trobar cap notícia que digui que s’havia aturat. Per tant, encara que l’afirmació hagués estat certa quan es va escriure el llibre, potser hauria calgut corregir-la quan es va traduir… ja que el projecte de Google segueix en marxa.
