Un que passava

El suplement Cultura|s de La Vanguardia del passat dimecres 9 de maig dedicava el reportatge inicial a les biblioteques. Vaig passejar-lo durant tres dies a la cartera sense trobar un moment per donar-hi un cop d’ull, però finalment he trobat un moment i m’hi he posat, a veure què deien a la premsa de les biblioteques.

Comença amb un article signat per Manuel Guerrero,¹ la meitat del qual és una ressenya de l’últim llibre d’Alberto Manguel, La biblioteca de noche, del qual vam parlar fa poc. La segona part de l’article fa un repàs, forçosament superficial per causa del poc espai disponible, de la història de les biblioteques públiques a Catalunya, amb el paper que el catalanisme i la tradició il·lustrada van tenir en la creació de biblioteques, o la creació de la Biblioteca de Catalunya i el Servei de Biblioteques Populars per la Mancomunitat.

El segon té un títol força esclaridor del contingut i el to de l’article: «La biblioteca sin Gutenberg»,² d’Àlex Barnet, una apologia de les biblioteques digital que comencen a desenvolupar-se i que creu que substituiran les tradicionals —tot i que declara que

[h]ay que vacunarse contra las apologías del cambio tecnológico que presentan siempre lo último como lo único interesante, pero también es bueno hacer lo mismo contra los romanticismos excesivos. En esta situación, podemos pensar, por ejemplo, que los contenidos culturales, educativos y científicos tendrán una difusión potencialmente óptima si en lugar del papel, o complemento del mismo, se utiliza como canal de distribución una red instantánea y universal como internet. La difusión nunca es sólo un tema técnico, pero eso no debe hacernos olvida las ventajas de las nuevas tecnologías en este terreno.

A continuació parla de l’obsolescència del model tradicional de fabricació de llibres, tot i que reconeix que el paper és un suport magnífic, però que acabarà desapareixent tard o d’hora —moment que qui escriu aquestes línies, que es confessa en aquest sentit excessivament romàntic, preferiria no haver de viure. Que sí, que m’agraden totes les andròmines tecnològiques i les possibilitats de la xarxa d’Internet i hi mantinc bona relació, i que no em faria res tenir un iLiad per jugar-hi, però on hi hagi un volum de paper que no hi entrin les pantalletes… L’article és, no obstant l’opinió del picatecles que escriu aquest blog, una bona exposició de les tendències actuals de la relació entre biblioteques i tecnologies. Com dèiem ahir, cal repensar la biblioteca.

El tercer article³ se centra en l’aspecte arquitectònic de les biblioteques, del qual ens acostuma a parlar en Daniel a bauen_blog (que ja va parlar d’algunes de les biblioteques esmentades a l’article). Josep Maria Montaner fa un repàs succint a l’evolució de les biblioteques en els últims segles, que s’han desenvolupat seguint dues línies: les biblioteques de formes ordenades, axials i clàssiques d’una banda, i les biblioteques de formes versàtils, orgàniques i adaptades al medi. A continuació en destaca algunes de les últimes que s’han inaugurat al nostre país com les de Fort Pienc i Jaume Fuster a Barcelona, Can Ginestar a Sant Just Desvern i la Biblioteca Pública de Palafolls, de l’estudi Miralles-Tagliabue.

Hi ha en aquest article dos fragments que em semblen fruit d’una gran amor per les biblioteques i un gran respecte per la funció que tenen i que no em puc estar de reproduir. Diu el primer:

unas hileras de libros ordenados en un espacio propio tienen siempre una especial dignidad, emiten una halo estimulante, provocan curiosidad, emana un aroma especial de saber y entretenimiento, albergan una ancestral voluntad de comunicar, y atesoran un caudal de promesas de fantasías. Las bibliotecas, a pesar de la voluntad y la ideología dominante y de la lógica del fundamentalismo financiero de marginar los libros y la cultura, siguen siendo edificios eminentemente humanos y sociales, reductos donde reviven las semillas de la imaginación y la curiosidad.

I al final

es porque las buenas bibliotecas son las que invitan a quedarse a leer, las que nos dejan con el deseo de volver, algún día, para seguir descubriendo cada uno de sus tesoros, adentrándonos en su vientre de letras, reviviendo su memoria latente.

El quart article el deixo per més endavant…

1. Manuel Guerrero. «Felicidad en la biblioteca». Cultura|s, 255 (9 maig 2007), p. 2-3.
2. Àlex Barnet. «La cultura sin Gutenberg». Cultura|s, 255 (9 maig 2007), p. 3.
3. Josep Maria Montaner. «Bibliotecas para estrenar». Cultura|s, 255 (9 maig 2007), p.4.