Persones, encara
Baixo carrer Pelai avall esquivant badocs i turistes. Em sorprèn una veu a tocar que em demana l’hora; em sorprèn perquè fa molt de temps que ningú no em demana l’hora si us plau, sense escopir-me la pregunta a la cara com un insult, sense exigir una resposta. L’hi dic i segueixo el meu camí. Ell, que camina al meu costat, em demana si em pot fer una pregunta. Et molesta que algú d’una altra cultura et faci una pregunta? Aquesta no me l’esperava i li responc que no mentre me’l miro. És que hi ha gent molt racista, rebla. Em dic M., continua, sóc de Tunis, estudiant de literatura. I tu? M’allarga la mà, corresponc a la salutació, li dic el nom. Em pregunta si treballo, responc que en una biblioteca al Raval, vagament, més sorprès que desconfiat. Arribem al semàfor de davant l’entrada de l’edifici d’El Triangle, i tan sobtadament com abans, s’acomiada. Que tinguis molta sort, em diu, i se’n va.
La sort, penso mentre travesso la Rambla, és continuar descobrint que encara hi ha persones al món.
![Asusta a la Ministra [libera la cultura]](http://farm4.static.flickr.com/3595/3601315714_07919f2d71_t.jpg "Asusta a la Ministra [libera la cultura]")
a mi també m’alegra saber que encara hi ha persones al món… potser encara hi ha esperança…
daina
11/06/2007 a 11:13 pm
No fa massa temps em va passar una cosa similar. La llàstima és que la teva reflexió la vaig fer molta estona desprès quan me’n vaig adonar que encara portava la bossa fermament arrapada al pit… em vaig entristir molt i vaig adonar-me que ja no tinc cap mena de confiança en que se m’apropi algú desconegut sense sentir por. Potser encara hi ha sort i com diu la Daina, encara hi ha esperança…
Esther
12/06/2007 a 9:53 am
Jo que sóc menys desconfiat (o més distret), vaig mirar la bossa més tard, esther, i no pas per ell, sinó per aquelles persones que tenen el mal costum d’arrambar-se a la gent encara que hi hagi espai per caminar.
Potser sí, daina. No diuen que és l’últim que es perd?
Un que passava
12/06/2007 a 1:17 pm
Això demostra que l’important són les persones i els sentiments, més que els origens i les idees.
Jesús M. Tibau
13/06/2007 a 9:11 pm