Memòria

Dos quarts de dotze i li ve de gust un cafè amb llet. Va cap a la cuina, treu la llet de la nevera i en posa una mica a la tassa. Mentre l’escalfa al microones, va al lavabo i, quan amb prou feines ha acabat de fer el que l’hi havia fet anar, truquen a la porta. Quan hi arriba, ja no hi ha ningú: mira per l’espiell i veu algú que baixa les escales, però no en distingeix les faccions. Torna a l’estudi i revisa la petita agenda que l’acompanyarà durant les vacances: hi falten un parell de d’adreces i s’afanya a enviar uns correus electrònics demanant-les, no fos cas que durant les vacances li sobrés un minut per escriure quatre postals i li faltessin adreces. De pas respon un missatge que li arriba i imprimeix un article que ha de llegir per un dels exàmens que li queden. Revisa que no li falti res del temari, llença tot el que ja no li farà servei i torna a posar-se a estudiar. Quan rep la resposta d’un dels missatges que havia enviat, deixa d’estudiar i copia les dades a l’agenda. Dos quarts de dues.

Dos quarts de dues. Caldria començar a preparar el dinar: hi ha pollastre que s’hauria d’adobar una mica perquè, fet a la planxa, no quedi tan secot, i tomàquets i cogombres per fer una bona amanida. Entra a la cuina i sobre el marbre veu el brick de llet, destapat. L’estranyesa li dura un segon, el temps just de recordar que dintre del microones hi ha una tassa amb llet, ja freda, que s’havia fet il·lusions d’arribar a ser un cafè amb llet.