Llocs de lectura

Lo ideal, si conclusión fuera imprescindible, sería leer a ratos perdidos, en especial por las mañanas y en cualquier lugar, reservando las películas para el sofá de casa, o la cómoda butaca del salón, lo mismo da a media tarde que después de cenar (a condición que la cena no sea opípara). Apuesto a que, por una vez, estamos de acuerdo. Y si no, pues lean lo que les plazca, incluso en el sofá.¹

Aquesta és la conclusió de l’article de Xavier Bru de Sala a les pàgines d’opinió de La Vanguardia de dissabte passat. Bru de Sala hi exposa els avantatges i els inconvenients que, segons ell, podem trobar-no a l’hora de triar entre llibres i DVD per passar aquelles estones de les vacances en què no hi ha res més a fer —principalment quan el temps no acompanya, diu, com si no es pogués aprofitar el bon temps per llegir o per anar a veure una pel·lícula. No acaba de decidir-se per una o altra opció, tot i que afirma que:

si de veras pretenden desconectar y pasar un buen rato, una película es más relajada, menos exigente e incluso más entretenida. Además de que dura mucho menos y llegamos al final en un santiamén. El tiempo se ha suspendido, que es de lo que se trataba.

Parla de pel·lícules lleugeres, ho aclareix unes línies abans, però se m’acut que hi ha molts llibres amb què es pot aconseguir el mateix.

Però la meva intenció no era escorxar l’article i treure a la llum tots els fragments amb què no estic d’acord o que matisaria; l’article m’ha fet pensar en com llegeixo, quan i on, d’aquí que comencés amb la citació de l’últim paràgraf del text. «Leer en cualquier lugar», diu, i em sembla que molta gent no hi estarà d’acord. Qui no coneix lectors que només poden llegir asseguts en una determinada butaca, amb una il·luminació i una temperatura mesurades i un nivell de silenci concret? Qui no coneix algú que mai no llegeix al metro o a l’autobús? O qui no coneix algú que només pot llegir amb un tipus de música de fons? D’altes persones, en canvi, llegeixen en qualsevol posició, a qualsevol lloc, amb soroll o en silenci, amb música o sense. He de dir que si bé ara tendeixo a buscar unes condicions ambientals i de comoditat determinades per a la lectura, he format part durant molts anys d’aquest segon grup —i crec que puc afirmar que encara en sóc membre.

Al tren, al metro o a l’autobús, o a l’avió quan viatjo; a la sala d’espera del metge o en un bar mentre espero l’amic que fa tard; dret, assegut o ajagut —quantes tardes d’estiu llegint ajagut a l’hamaca al jardí de casa dels pare; en silenci, enmig del brogit de la ciutat o amb música de fons (diuen que si llegeixes i escoltes música a l’hora no acabes d’entendre bé què llegeixes ni de gaudir de la música; l’únic efecte secundari que m’ha provocat fer les dues coses alhora és que alguns llibres tenen una música determinada i només pensar-hi o veure’ls, revisc la música que en va acompanyar la lectura). A l’únic lloc on no llegeixo mai és a taula, i l’únic lloc on llegia i ara ja no ho faig és al llit. Ja sé que els experts en trastorns del son recomanen no llegir al llit, però no ho he deixat de fer per això: el llum de la tauleta de nit té la pantalla opaca i perquè les pàgines del llibre quedin ben il·luminades he d’adoptar unes postures més incòmodes que les del kamasutra.

La lectura al llit no és un costum nou: grecs i romans llegien reclinats als seus llits, o això afirma Alberto Manguel a Una historia de la lectura.² En aquest llibre, Manguel dedica un capítol a parlar dels llocs on es llegeix, i unes quantes línies les dedica a la lectura al llit:

leer en la cama proporciona algo más que entretenimiento: una peculiar sensación de intimidad. Leer en la cama es un acto egocéntrico,³ inmóvil, libre de las ordinarias convenciones sociales, invisible para el mundo y que, por producirse entre las sábanas, en el reino de la lascivia y de la pereza pecaminosa, paticipa de la emoción de las cosas prohibida. [...] Leer en la cama cierra el mundo a nuestro alrededor, pero también, al mismo tiempo, lo abre [p. 221-222].

Suposo que tots tenim unes quantes idees de coses que es poden fer al llit, amb llum o sense, a part de llegir, però no és el moment ara d’intercanviar-les. Quant a llegir, on ho feu? Com? Hi ha algun lloc o alguna situació on no pugueu llegir de cap de les maneres?

 

1. Xavier Bru de Sala. «Libros o películas». La Vanguardia (11 agost 2007), p. 15.

2. Kline el llit grec, lectus el romà diu Manguel a la pàgina 222. Alberto Manguel. Una historia de la lectura. Madrid: Alianza, 2002. 494 p. ISBN 84-206-7261-0.

3. I egoista, diria jo: sobretot si al costat tens algú que vol dormir…