La mort i la senyoreta
Sembla ser que m’he de morir. Sí, sí, ja sé que tots tenim data de caducitat i que tard o d’hora hem de fer mutis —alguns en lloc de mutis faran la fi del cagaelàstics, però em temo que la tria entre un final o un altre està fora de les nostres possibilitats. És clar que tots voldríem traspassar sense fer gaire soroll ni patir les penes de l’infern abans de fer-ho, que, mira, si les has de patir millor fer-ho un cop mort que no quan encara te’n puguis sentir. Però m’estic desviant del tema i no era pas de la mort que volia parlar.
Deia que sembla que aviat me n’aniré al calaix. O això començo a sospitar vistes les trucades d’amables senyoretes de diverses cases del ram que m’ofereixen avantatjoses assegurances en cas de mort —assegurança d’accidents, que en diuen. Perquè, segons l’última, resulta que puc morir: anant en cotxe o anant en transport públic, o essent atropellat per un cotxe o per algun mitjà de transport públic. Ah, i a més, tant pot ser que em passi aquí com a l’estranger. És a dir, que no tinc salvació. M’arriba l’hora.
Això sí, sembla que aquesta assegurança em cobreix molt i molt bé i té un munt d’avantatges per a mi. I això m’ha fet rumiar. Vejam, si sóc mort com recoi se suposa que he de gaudir dels avantatges que la senyoreta m’estava oferint a preu de saldo? El truc, és clar, és que no sóc jo qui en gaudirà, nooo! És… la meva senyora. Perquè com que fills no en tinc i tinc parella, tinc senyora. O hauria de tenir-ne.
I és clar, si vull fer-me l’assegurança hauré de trobar una senyora abans de morir-me perquè pugui gaudir dels avantatges promesos. Mentre jo sóc mort. I què més!
Evidentment, la senyoreta de la casa del ram de les assegurances avui no haurà aconseguit comissió. I és que, per ara, amics i amigues, no tinc intenció d’anar-me’n a l’altre barri, que no tinc ganes de mudances.
![Asusta a la Ministra [libera la cultura]](http://farm4.static.flickr.com/3595/3601315714_07919f2d71_t.jpg "Asusta a la Ministra [libera la cultura]")
Un coñazo estas llamadas, yo la última que recibí, ya harto de sus ofertas le dije textualmente que ni tenía pensado morirme ni tampoco ingresar muchos día en un hospital ante la irresistible oferta que me hacía. Me ofrecían un puñado de euros por día ingresado en el hospital. Todo un chollo !!!!
el tronco
24/08/2007 a 12:13 pm
Quin yuyu!!!
Ara que tal i com esta Barcelona amb el Bicing, cert és que pots morir atropellat pel transport públic (no tú, eh! tots!!!)
La senyoreta del ram deu estar fins els nassos d’anar “dessitjant” la mort dels clients per poder tenir un sou digne a final de mes (per allò de les comissions)…
elizabeth
24/08/2007 a 12:17 pm
Per cert! Què he de fer perquè em surt l’icona al costat dret com tu? Fa gràcia
elizabeth
24/08/2007 a 12:19 pm
Escolta, doncs encantat d’haver-te conegut
Javier Leiva
24/08/2007 a 2:59 pm
Hombre, Tronco, si se trata de estar ingresado en el hospital a lo mejor me lo pienso dos veces… pero estar muerto!
Elizabeth, menys queixar-te del Bicing i més anar en bicicleta
Ella estarà fins als nassos, però almenys no pot dir que li respongués malament.
Per la icona, jo ho vaig fer a través de l’opció “Your profile” de WordPress; suposo que deus tenir una opció semblant encara que el tinguis instal·lat en un allotjament propi, no?
Igualment, Javier. Quan arribi a l’altra banda, seràs el primer a qui vagi a saludar quan faci la ronda a mitjanit
Un que passava
24/08/2007 a 3:22 pm
Quina poca feina que tenen no aquesta gent??? nen, ni se t’acueixi morir-te eh, que heu de venir a casa a sopar un dia
Una abraçada ben gran guapu!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Jo Mateixa
24/08/2007 a 11:28 pm
No deixa de ser curiós que la senyoreta en qüestió s’estimara més dir-te que el beneficiari de l’assegurança que t’oferia seria “la teua senyora” que no pas el més neutre i inclusiu “la teua parella”. No els ensenyen, a aquests venedors telefònics, que l’assumpció automàtica que tothom és, que tothom ha de ser, heterosexual pot alienar, i fins i tot ofendre, un bon munt de clients en potència? O és que es pensen que és més greu el risc d’ofendre determinats heterosexuals -mascles, m’imagine- amb la mera implicació que no és totalment impossible que un desconegut -ells, en aquest cas- puga tenir una parella que no siga de l’altre sexe? En qualsevol cas, adonar-se una vegada més de fins a quin punt la ideologia que pretén anul·lar socialment les persones homosexuals està arrelada en els comportaments més quotidians i -aparentment- trivials és una cosa que sempre crida l’atenció.
nemo
25/08/2007 a 1:21 pm
Yo tengo muy fácil deshacerme de ellas; en cuanto empiezan a soltar el rollo les suelto eso de que soy minusválida y se acabó el asunto. Porque a los minusválidos, claro, no nos hacen seguros de vida.
peke
25/08/2007 a 4:34 pm
Ostres, Jo Mateixa, no tinc cap intenció de morir-me
Tens raó, nemo, però ella només va preguntar si estava casat, i per no entrar en detalls vaig dir que sí. En qualsevol cas, a mi no em va ofendre: em va divertir, precisament per això, perquè molta gent no surt de determinats esquemes. No fa gaire, una altra comercial va entomar perfectament que li digués el nom de la meva parella i va continuar venent-me el producte com si res…
Carai, peke, qué drástica. Oye, y digo yo, que los minusválidos no necesitáis seguros por si tenéis un accidente, o qué? Joder con las aseguradoras!
Un que passava
26/08/2007 a 10:30 am