Sobre la dimissió de la directora de la Biblioteca Nacional
La dimissió de Rosa Regàs del càrrec que ostentava fins ara de directora de la Biblioteca Nacional Española (notícia a La Vanguardia d’ahir), torna a tenir la comunitat bibliotecària exaltada. Per què tan soroll?, es pot preguntar algú que només hagi sentit parlar de les coses que ha fet malament —malauradament han tingut més ressò a la premsa que les que ha fet bé. Doncs tan soroll respon a un fenomen endèmic pel que fa a la capçalera del sistema bibliotecari espanyol: la manca de professionals de la biblioteconomia a càrrec de la biblioteca. Des de fa anys, el director o directora de la Biblioteca Nacional no és un bibliotecari, cosa que no passa a altres biblioteques nacionals com la de Catalunya (almenys els tres últims directors són bibliotecaris: la directora actual, Dolors Lamarca; durant el període 2000-2004 Vinyet Panyella, i abans Manuel Jorba), sinó algú s’hagi distingit en algun camp del saber, principalment la història o la literatura. Si no m’equivoco, dels nou directors que ha tingut la Biblioteca Nacional des la restauració de la democràcia, només 3 eren bibliotecaris de carrera; i suposo que el proper tampoc ho serà. Això no deixa de ser un reflex de la falta de respecte per la professió que impera en molts mitjans i col·lectius, la mateixa falta de respecte que fa que, per exemple, en totes les notícies aparegudes a la premsa i la televisió en els últims dos anys sobre la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès —l’última al Telenotícies d’ahir a la nit— no s’esmenti mai el nom del director de la biblioteca.
En fi, a veure qui col·loquen ara. Amb una mica de sort s’equivoquen i donen el càrrec a un bibliotecari…
També n’ha parlat la Catuxa Seoane a Deakialli.com: «Rosa Regás deja la Biblioteca Nacional».
![Asusta a la Ministra [libera la cultura]](http://farm4.static.flickr.com/3595/3601315714_07919f2d71_t.jpg "Asusta a la Ministra [libera la cultura]")
Bravo!!!! Genial post y aportaciones, mientras nuestra profesión siga siendo infravalorada por el político de turno (empezando por los pequeños ayuntamientos hasta llegar ala BNE) regalando cargos de directores a amigos, familiares y demás parentesco, nuestras bibliotecas seguirán siendo de tercera división.
Catuxa
28/08/2007 a 2:20 pm
A ver a quién nombran ahora, Catuxa, aunque mientras sea un cargo con tantas connotaciones simbólicas, no creo que podamos esperar nada bueno…
Un que passava
28/08/2007 a 4:58 pm
¿Y creeis que ese menosprecio sólo ocurre con los bibliotecarios? Yo me temo que pasa en muchos más ámbitos.
peke
28/08/2007 a 5:23 pm
En altres àmbits? No sé què dir-te… Els directors de grans hospitals tenen experiència en sanitat (no vol dir que siguin metges). Potser se sembla més, però el Museo del Prado no el dirigeix cap pintor: com a mínim són historiadors de l’art (potser tampoc no és l’ideal). I a l’Archivo Histórico Nacional, com a mínim, si no són arxivers, dominen el camp de la història. Estan molt més relacionats amb la feina que no pas un escriptor amb una biblioteca.
Perquè, atès que la BN té col·leccions de partitures i enregistraments, tan idoni com un literat podria ser un músic o un compositor, o un pintor, pels gravats i dibuixos que hi ha, o un cartògraf (o un geògraf), que la col·lecció de mapes és bona. O un programador informàtic: al cap i a la fi, hi ha molts recursos digitals. O és que potser un bibliotecari n’ha de saber més?
bocachete
28/08/2007 a 8:12 pm
Ës possible que un músic o un compositor sàpiga més de música que un bibliotecari, bocachete, però sap com descriure una partitura seguint les regles estàndard de descripció de documents perquè es pugui recuperar en un catàleg? No (a no ser que hagi estudiat biblioteconomia). Igual que no sabrà fer un catàleg o gestionar una biblioteca (i em quedo en les funcions més bàsiques): perquè estem parlant de biblioteques. I una biblioteca és on es conserven aquests documents perquè es puguin consultar i treballar-hi, no on es creen. La diferència entre els professionals que tu esmentes, és que els bibliotecaris ja es formen per gestionar biblioteques; la resta no.
Pel que fa als arxivers, és un tema que ve de lluny: tradicionalment, els arxius històrics han estat plens d’historiadors; això no vol dir que siguin millors arxivers. I el cas dels metges… aquests estan ultraespecialitzats i la majoria no tenen perfil gestor; però hi ha assignatures de gestió hospitalària a la carrera de medicina. De fet, el director del Clínic és metge.
Veus, d’això ens queixem: que havent-hi uns professionals formats per a la gestió de biblioteques i centres de documentació, es continuï pensant que qualsevol altra persona pot dirigir una biblioteca i un sistema bibliotecari d’abast estatal.
Peke, ocurre en otros ámbitos, evidentemente. Pero este nos afecta más
Además el problema va más allá de esa figura simbólica que es el director de la Biblioteca Nacional: en muchas oposiciones a plazas de bibliotecario o documentalista, no se pide como requisito la titulación específica, a pesar de existir. Por eso estos temas causan tanto revuelo.
Un que passava
28/08/2007 a 8:50 pm
No m’he explicat bé…
El “O és que potser un bibliotecari n’ha de saber més?” i tot el paràgraf anterior s’havien de llegir amb un to irònic. Volia dir que TAN POC sap un escriptor sobre biblioteques com un músic o un geògraf. I a la pregunta “O és que potser un bibliotecari n’ha de saber més?”, òbviament, la resposta implícita ha de ser: “sí, és clar”.
Pel que fa al primer paràgraf, vull dir que en altres camps, com a mínim, es mira que tinguin una certa relació, quan no, directament, una formació específica, com en el cas dels hospitals. Que, tot i el que passa en els arxius i que ser historiador no és ser arxiver, sí que en un arxiu històric (AHN o ACA o ANC, etc.) és important ser-ho, a més de tenir els coneixements d’arxivística (que també s’ensenyen, en part, a Història). I, en canvi, NO ÉS NI IMPORTANT NI RELLEVANT ser escriptor en una biblioteca.
En resum, que la diferència de tractes en institucions similars és gran, i no pas a favor de les biblioteques, que, paradoxalment, són (d’entre els casos donats com a exempleI les que tenen l’única titulació universitària específica (poden ser especialitats, però no hi ha titulació de Gestió Sanitària, ni d’Arxivística ni de Museologia).
bocachete
28/08/2007 a 9:56 pm
Ostres, veig que t’havia entès malament, bocachete. I m’estranyava l’exemple dels directors d’hospital, perquè encara que no siguin metges, tenen una formació o altra en l’àmbit sanitari. És que aquest tema ens encega i ens impedeix captar les subtileses del llenguatge
Un que passava
28/08/2007 a 10:07 pm
totalmente de acuerdo contigo… pero es que debe de haber pocos con tu carrera afiliados al partido de turno en el poder…
Es un tema que, como se dice aquí, sucede en otros muchos ámbitos. Yo, por ejemplo, siempre he pensado que el ministro de defensa quizás debería ser un militar porque, entre otras razones, a los militares le debe de joder ser mandados por alguien que no lleva uniforme…
Por no hablar de los ministros-de-todo tipo Piqué , Rajoy o Elena Salgado por citar tres ¿son superhombres?
Quizás el debate esté en que el director es que nombra el equipo y se supone que en ese equipo siempre hay expertos… no sé
el tronco
29/08/2007 a 9:56 am
Pues no sé, Tronco, pero teniendo en cuenta el gran número de diplomados en biblioteconomía y documentación y de licenciados en documentación, seguro que encuentran alguno en sus listas.
El problema es que es un cargo de confianza y que esa persona nombra a quién le parece para su equipo. Como cargo de confianza, depende de los vaivenes del gobierno de turno; cambian los aires, fuera. Y otro nuevo. Y así vamos.
Un que passava
29/08/2007 a 10:19 am
Jo també vaig flipar amb la noticia de la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès: primar vaig pensar, calla que parlen d’una biblioteca! Però res, van tractar la noticia de la manera més superficial possible: mirant al sostre i parlant amb els restauradors. Què potser el director de la biblioteca no té res a dir? Què potser el director de la biblioteca, com a director que és, no té dret a ser esmentat a la noticia? No sé, em va semblar una falta de respecte vers a la nostra professió per part del(s) periodista(es)…
Quant a la nostra professió, és trist que existint una gran quantitat de personal qualificat per exercir la feina, triïn “a dedo” a gent tan llunyana. Es pensen que portar una biblioteca es col·locar els llibres al prestatge i asseure’s darrera un taulell a esperar a que la gent vingui a consultar-los. Pues va a ser que no.
A veure a quin escriptor/músic/cartògraf trien ara
elizabeth
29/08/2007 a 12:34 pm
Sempre diem que aquesta professió de bibliotecari és poc coneguda i ningú no en parla. Aprofitem l’ocasió i fem que el nou director sigui algú que ens posi al mapa. Per exemple, si com que la biblioteca té llibres una escriptora pot ser-ne directora, hem de considerar que com que també hi ha vídeos i pel·lícules, un director o actor (o actriu) també pot ser un “bon director de la BN”. I, si a més ha fet obres mestres de l’art del guió, ja seria a més escriptora. I, si a sobre, és biòloga… perfecta per al càrrec! Voteu per Ana Obregón for directora de la BN!!!
La biblioteca sortiria a tots els programes “rosats” de la tele, o sigui que tindríem més presència mediàtica que mai. A l’estiu, la directora posaria davant l’escalinata de la BN, al costat de l’estàtua d’Alfons X, no sabem si amb biquini o pareo. I a les tertúlies es matarien perquè hi hagués algun bibliotecari que, amb coneixement de causa, cridés indignat que l’Obregón no se sap que és la CDU. O ara o mai. Obregón, nova directora, ja!!
aprofitem
29/08/2007 a 6:09 pm
Argh! L’Obregón, precisament? Y per què no la Marujita Díaz, aprofitem?
Això mateix, Elizabeth: col·locar llibres als prestatges, asseure’s al taulell… i llegir. Si tothom ho sap, no cal que dissimulem més
Un que passava
29/08/2007 a 6:21 pm
M’agrada la idea de la Obregón. On he de votar perquè surti escollida?
elizabeth
29/08/2007 a 6:43 pm
No comparis, home! Tu veus Marujita Díaz al costat d’Alfons X? És clar que potser van ser amants en la vida real…
A més, què en faríem del glamour i l’alçada intel·lectual d’una biòloga (que parla idiomes, eh?)? Que va escriure Ana y los siete, tu! Poca broma! Com a obra literària, és molt més coneguda que qualsevol novel·la de la Regás i que tots els poemas de L. A. de Cuenca.
I el Darek com a director-consorte és més maco que un Dinio. I, ja posats, ja podríem fitxer els nens de ¿Sabes más que un niño de primaria? com a assessors de la biblioteca, que en saben més que alguns dels grans…
aprofitem
29/08/2007 a 6:46 pm
No ho sé, Elizabeth, pregunta-li a l’aprofitem
Aprofitem, la Marujita té una mirada que ningú li pot igualar
Però bé, mira, potser si en Darek fes allò que més sap fer, hi hauria més afluència de públic a la biblioteca. 
Un que passava
29/08/2007 a 9:41 pm
I per què no posem al Darek com a cap visible de la biblioteca (per a recrear-nos la vista uns i altres i l’ANita la fantástica és la manager, la public relations de la BNE?
Això està degenerant, sí, però m’agrada
elizabeth
30/08/2007 a 11:16 am
És cer, Elizabeht, això va degenerant. Hauré de moderar els comentaris, que aquí som gent seriosa. I quin uniforme li posaríem, al Darek? :-p
Un que passava
30/08/2007 a 2:54 pm
[...] el análisis que hace Ferran Moreno sobre el tema, con muy buenos ejemplos y sentido crítico. Etiquetado como:biblioteca [...]
Deakialli DocuMental » Blog Archive Rosa Regás, deja la Biblioteca Nacional » Deakialli DocuMental
30/08/2007 a 8:06 pm
[...] el análisis que hace Ferran Moreno sobre el tema, con muy buenos ejemplos y sentido crítico, desde aquí, reitero mi lucha por conseguir que [...]
Deakialli DocuMental » Blog Archive Zapatero a tus zapatos… » Deakialli DocuMental
30/08/2007 a 8:28 pm
Crec, modestament, que potser us equivoqueu considerant que un bon bibliotecari, pel fet de ser-ho, hauria de ser més bon director d’una biblioteca. Sóc un lector ferotge i conec alguns directors de biblioteques municipals, per exemple, que són molt fluixos en la direcció de la seva biblioteca. No cal ser bibliotecari per dirigir una gran biblioteca, cal estar-ne preparat , que no és ben bé el mateix. Rosa Regàs tenia un equip directiu de cinc persones i, naturalment, entre elles hi havia bibliotecaris excel•lents. No m’agrada gens Rosa Regàs, però en canvi crec que ha fet una tasca important de modernització, obertura i actualització de la Biblioteca Nacional. La capacitació per a dirigir i liderar una gran entitat va molt més enllà que ser un expert en la matèria. Això ho aplicaria a Conservatoris de música, Universitats, etc. Em mullo i poso un exemple concret, crec que Jorge Semprún seria un bon director i no és pas un bon bibliotecari. És un senyor amb el cap ben endreçat, amb capacitat de lideratge i gestió que sabria rodejar-se d’experts bibliotecaris que, naturalment, són imprescindibles.
Perdoneu la intromissió. No sóc un usuari de biblioteques, en sóc un fanàtic. I tinc en molta estima la vostra professió. La trobo fonamental i molt poc reconeguda.
Una salutació cordial,
Boris
Boris Mir
31/08/2007 a 11:16 am
Gràcies, Boris, per la teva aportació -no pas intromissió! De fet, hi ha bibliotecaris que pensen el mateix que tu: que un bibliotecari no té perquè ser un bon gestor (i qualsevol persona que treballi en una biblioteca segur que en coneix algun cas) i que posar un bibliotecari al capdavant de la BNE no és garantia de res.
Potser la solució seria que no fos un càrrec de confiança, que tingués una durada independent de si canvia el ministre o el govern de torn i, sobretot, que es trobés una persona amb capacitat de gestió i lideratge; però, sobretot, una persona que conegués el sistema bibliotecari. I en l’àmbit bibliotecari segur que hi ha algú que reuneix aquestes condicions. Ara, si hi ha voluntat de trobar aquesta persona o no, això ja és un altre tema.
Un que passava
31/08/2007 a 12:32 pm
En aquest cas parlem d’un càrrec de directora, però i els altres càrrecs, com els auxiliars.
No acabo d’entendre com un a una persona sense saber aplicar la CDU, anglos, entendre la propietat intelectual, haver realitzat cerques especialitzades a bases de dades, …. poden donar-li aquesta feina.
Està clar, que mai de la vida li possaran el “cariño” que li pot possar un bibliotecari/a documentalista.
Fins aviat!
lunita
17/01/2008 a 8:21 pm
A quins càrrecs et refereixes, lunita? Perquè “auxiliar” és una categoria i té un perfil i unes tasques determinades, que no són les mateixes que les d’un bibliotecari i no requereixen titulació específica -si més no, el cos d’auxiliars que jo conec: no han de saber aplicar la CDU perquè no classifiquen, només han de saber ordenar-la; ni han de conèixer les anglos, perquè no cataloguen…
És clar que potser et refereixes a un altre cos d’auxiliars, que segons les institucions els noms de les categories laborals són diferents.
D’altra banda, això que un auxiliar mai de la vida posarà “cariño” a la feina de la biblioteca, em sembla anar massa lluny.
Ferran - Un que passava
17/01/2008 a 8:32 pm