(des)informació
Discutim durant uns dies al blog d’en Pere, Saragatona, sobre els problemes de la convivència de vianants, ciclistes, motoristes i automobilistes als carrers de Barcelona («Circulant»). És un tema que m’encén força, perquè sembla que la culpa de tots els mals del món sigui d’aquesta colla de freaks (entre els quals m’incloc) que vol anar en bicicleta per la ciutat en lloc de fer-ho com déu mana —és a dir, en cotxe o caminant. Tot i el punt de partida diferent de les nostres argumentacions, coincidim en el rerefons: els comportaments irresponsables (no sabria si dir-ne incívics) d’uns i altres ens afecten a tots, i el vianant és el més hi té a perdre (curiosament, vianants ho som tots quan no agafem un vehicle, sigui quin sigui). Fins i tot en molts moments penso en els comportaments d’alguns ciclistes i em dic que potser sóc jo l’equivocat: recordar el personatge que he vist dos dissabtes seguits baixant Balmes avall en bicicleta sense agafar el manillar, amb els auriculars posats i que a la confluència amb Pelai s’agafa al primer autobús que troba, fa que senti que potser els meus arguments són febles. És clar que és un cas extrem, igual que el dels conductors que escridassen ciclistes, o els dels senyors que sistemàticament aparquen els seus cotxes i camions al carril bici del lateral de la plaça Letamendi, obligant els ciclistes que hi passen (que n’hi ha) a pujar a la vorera o a circular contra direcció per la calçada…
De tot l’enrenou sobre aquest tema, però, hi ha un aspecte que sí que em molesta: arreu es presenta l’ordenança com una normativa de l’ús de la bicicleta a la ciutat. Fins i tot a molts mitjans de comunicació es presenta així, com si fos una normativa que només obliga els ciclistes. Facin-s’ho mirar. D’entrada, no és una nova ordenança: és la modificació d’una ordenança anterior, l’ordenança de circulació de vianants i vehicles. I encara que la major part de les modificacions a l’article 14, sobre bicicletes, s’han introduït modificacions en altres articles. El fet que alguns mitjans de comunicació obviïn aquest fet, em porta a pensar en els interessos que hi puguin haver darrere… o en la ignorància dels redactors. En un cas o altre, desinformació.
Una altra pregunta que se m’acut és quantes persones sabien que existia una normativa de circulació de vianants i vehicles i quantes en coneixien el contingut…
Aquí teniu els enllaços a les modificacions a l’article 14 de l’ordenança (que es refereix a les bicicletes) i les modificacions de tota l’ordenança.
La veritat es que desconeixia d’aquesta ordenança fins fa relativament poc (des que em vaig apuntar al Bicing). Però és cert, sembla que la culpa sigui només del ciclista…
I per què els cotxes no circulen amb precaució pensant en els demés? Perquè hi ha cada un que es pensa que el carrer es seu i no té cap problema per arrambar-se al ciclista i provocar un accident (m’ha passat)
Crec que tant uns com altres haurien (hauriem) de ser més cívics i tolerants a l’hora de circular pel carrer, ja sigui a peu, amb cotxe, amb moto o amb bici.
Curiós, ara venia del blog de Doctor Jota (el tinc enllaçat) i tractava el mateix tema
elizabeth
21 set. 07 at 1:38 pm
Crec que hi ha un altre aspecte en què coincidim: no importa la màquina, sinó qui la porta.
En aquest país, de la mateixa manera que ningú no es llegeix els llibres d’instruccions dels aparells que compra, tampoc no es llegeix -gairebé tan complicat- les lleis i ordenaces que se suposa que regeixen la seva vida pública.
pere
22 set. 07 at 1:30 am
L’ordenança pot ser millorable. El que es inquestionable és la existència d’un Codi de Circulació, i què molta gent també semblar desconèixer.
manu
24 set. 07 at 2:10 pm
juntament amb uns companys hem començat un blog que mira de parlar sobre politica, però d’una forma força diferent. Plantegem temes que afecten a la vida a Barcelona i preguntem a les forces politiques i associacions interessades sobre la seva opinio.
Justament hem començat amb la mobilitat i dins d’aquesta amb l’ampliacio dels carrils bici. Que ara amb la nova normativas, crec, que son encara mes imprescindibles.
Per cert totalment d’acord amb el Pere, el problema no son els vehicles….
Ja veurem que ens contesten. Si es que ho fan!!!!
http://bcnaccions.wordpress.com/
P.D. Miro de posar el teu blog al nostre blogroll a veure si m’hen surto.
bcnaccions
24 set. 07 at 11:30 pm
Curiós, ara venia del blog de Doctor Jota (el tinc enllaçat) i tractava el mateix tema.
No m’estranya, Elizabeth. De tant en tant salten temes d’aquests a l’actualitat i se’n parla a tort i a dret. I al cap d’un temps, com si no existissin. Va passar el mateix amb el tramvia i ara passarà amb les bicicletes i l’ordenança. Com dius i no em cansaré de repetir, la culpa no és d’uns o dels altres, està força repartida.
tampoc no es llegeix -gairebé tan complicat- les lleis i ordenaces que se suposa que regeixen la seva vida pública.
No només no es llegeixen, Pere, fa l’efecte que ni se sap que existeixen. I les que existeixen, com diu el manu, hi ha qui sembla ignorar-les sistemàticament… ahir a la nit vaig tenir un viatge en taxi del que encara no m’he recuperat!
Gràcies per enllaçar el blog, bcnaccions. El vostre em sembla força interessant: a veure què us diuen sobre els carrils bici.
Un que passava
25 set. 07 at 2:35 pm