Connexions

Torno a l’excés i a les coincidències. Una lectura en curs que simultaniejo amb dues o tres lectures més. Llibres d’òpera, llibres i òpera. Obro un llibre que fa anys que vaig llegir buscant-hi qui sap què i, completament a l’atzar, hi ensopego amb aquest fragment:

L’endemà anaren al Liceu: en Rafael i l’Eulàlia els havien invitat a la seva llotja a veure La Traviata perquè sabien que els agradava molt. La Teresa es posà el vestit de setí blanc i el collaret de brillants amb set robins com set llàgrimes vermelles que Valldaura li havia regalat pel naixement de la Sofia. Hagueren d’esperar gairebé mitja hora, asseguts en el vestíbul de casa seva, que en Quim baixés. «Ens farà fer tard.» La Teresa estava frenètica i Valldaura, de tant en tant, mirava l’escala. En Quim la baixà amb molta calma, xiulant l’ària del tercer acte; semblava un figurí. Quan entraren en l’avantllotja ja feia estona que havien començat. De l’escenari els arribava, mig ofegada, la veu del tenor: «Libiam ne’lieti calici…». En Rafael els devia haver sentit perquè obrí la cortina i se’ls acostà: «La meva dona ja es pensava que no vindríeu; no feu soroll.» La Teresa, que havia deixat la capa damunt d’un tamboret, entrà a la llotja i s’assegué al costat de l’Eulàlia. No es veien tan sovint com abans s’havien refredat una mica. L’Eulàlia li digué baixat: «Què us ha passat?» «No res: el vostre parent, que no acaba mai.»

Una de les òperes preferides en un dels llibres preferits. I l’òpera com a espai de socialització d’una determinada classe social, que va deixar de ser-ho quan es va decidir que els llums de la sala s’havien d’apagar quan comencés la funció. El revolucionari que va decidir fer-ho per primera vegada, si no recordo malament el que vaig llegir a llibre L’òpera, de Jaume Radigales, va ser Wagner; però no es va fer general fins al segle xx. Fa quatre dies…

 

Jaume Radigales. L’òpera. Música, teatre i espectacle. Barcelona: Pòrtic, 1998. 126 p. ISBN-10 84-7306-536-0