Sala de lectura, lvii: Bookhunter, de Jason Shiga
10.10.2007 per Ferran - Un que passava
El còmic és un gènere al qual m’he acostat poc i a poc a poc. A part d’alguns que han esdevingut clàssics (com Blankets o Maus) o d’altres recomanats per amics (com la delirant i deliciosa sèrie de Bone), poques vegades vaig a buscar motu proprio un còmic per llegir. Però hom té certes debilitats, ja conegudes, i els lilbres en són una d’elles: per tant, era inevitable que davant d’una il·lustració com la que acompanya aquest text i un títol tan suggeridor, no acabés firant el llibre.
Som a l’any 1973. Algú ha robat un valuós llibre antic que estava exposat a la biblioteca pública d’Oakland i l’agent Bay, de la library police (els bookhunters), ha de trobar el llibre i el lladre abans que aquest vengui el botí. La investigació que porten a terme l’agent Bay i el seu equip és una barreja entre investigació de CSI i investigació de Mentes criminales —presentació del perfil del criminal inclosa—, amb experts en cadascuna de les àrees policials adients per a la investigació… i amb l’ajut inestimable dels mateixos bibliotecaris, com el cap de catalogació i la responsable de la base de dades de registres d’usuari.
Bookhunter comença amb una contundent actuació de la library police contra un delinqüent a manera de presentació dels personatges, i després passa a la història del robatori a la biblioteca. L’estructura és la que podríem trobar a les sèries esmentades: arribada a l’escenari del crim, anàlisi del lloc i recollida de proves, establiment del modus operandi i del perfil del lladre, un parell de persecucions i resolució del cas. El curiós és que en aquest cas el context és una biblioteca i, per tant, gran part del llenguatge emprat és el llenguatge que habitualment utilitzen els bibliotecaris. Fins i tot les persecucions s’adapten al context: els calaixets del fitxers manuals serveixen per entorpir el pas dels perseguidors, els compactes per intentar atura el fugitiu i els carros de guardar llibres substitueixen les vertiginoses persecucions automobilístiques a què ens té acostumats el cinema. El color, a més, li dóna un aire retro de pel·lícula de detectius «de les d’abans» i ajuda a situar-nos en una altra època.
Aquí us ho deixo. Recomanable sobretot per qualsevol frikitecari o amant de les biblioteques amb ganes de veure que les biblioteques no són sempre el lloc tranquil, plàcid i silenciós que la imatgeria popular ha consagrat.
Jason Shiga. Bookhunter. [Portland]: Sparkplugcomicbooks, 2007. [174] p. ISBN 978-0-9742715-6-9.











Me n’han parlat, però encara no l’he llegit…Però estem (bé, filosofoenparo) escrivint un relat que…mmmm…no puc dir res més…
Espero amb ànsia llegir aquest relat, Cristina. Estarà ple de sang i fetge d’usuari, suposo :-p
Leí el de Bone y me encantó. Te recomiendo que te pases por el blog De tripas corazón (lo tengo en mis enlaces) de un comiquero que está despuntando; lo premiaron en la Feria de Barcelona y recibió otros premios. Un detalle: lo conocí cuando tenía quince años y ya prometía. Fue alumno mío y lo quiero un montón, aunque el amor no me ciega, que conste. Es estupendo.
Estarà ple de sang i fetge d’usuari, suposo :-p
No puc dir res, però…sí avançar que hi haurà cameos de lectors i perpretadors…juajuuajjuauuauaa…
Me pasaré por el blog, peke.
Quina por que feu, Cristina