Sala de lectura, lviii: Persépolis, de Marjane Satrapi

Per ser una persona que confessa en un post públicament que no llegeix gaire còmic, aquest any sembla que batré el rècord: els lliuraments d’enguany de Bone, el Bookhunter de Shiga i ara Persépolis, de Marjane Satrapi. Fa temps que en sentia parlar i em cridava l’atenció, així que quan he tingut l’oportunitat de llegir-lo (gràcies a l’amiga Tina), ho he fet.

Aquest llibre narra en forma de còmic la vida de l’autora des dels anys vuitanta, en plena revolta que portaria com a resultat la … i fugida del xa d’Iran, Reza Pahlevi, i la instauració de la república islàmica, fins als anys noranta, quan marxa definitivament del país per establir-se a Europa, on ja havia viscut durant uns anys. D’una banda, ens explica la història del país al llarg de l’últim segle i, de l’altra, com es va conscienciant sobre tot el que passa, com ho interpreta, com l’afecten els canvis i com afecten la vida quotidiana dels iranians. El que fa força interessant aquesta història és el punt de vista, el punt de vista de qui ha viscut els fets i el contraposa a allò que s’explica fora, a Occident; he dit sobre els fets (la revolució que portarà la república islàmica), però també el (des)coneixement que a Occident es té de l’Iran, farcit de tòpics i prejudicis.

No és, però, una idealització o una visió amable —no podia ser-ho, tanmateix: per a l’autora i la seva família, com per a moltes famílies progressistes, el canvi polític fou un retrocés brutal en tots els aspectes. Tampoc és amable ni agradable el relat de la primera experiència europea de l’autora, que va haver de viure el menyspreu occidental per tot allò que és diferent (per no dir clarament el racisme europeu). Hi ha moments força angoixants, malgrat que el lector sap que les coses no van acabar del tot malament per a l’autora.

La il·lustració ajuda a crear aquesta angoixa, d’altra banda. El dibuix és de línies senzilles i clares, però el blanc i negre li dóna un matís de foscor, d’angoixa, bastant fort.

Una lectura que no crec que deixi ningú indiferent.

 

Technorati Tags: lectura — Marjane Satrapi — Persépolis