Un que passava

Era estrany que fes tan de temps que no m’arribés la invitació per fer un meme o, com diu la frikitecària que me l’ha enviat, que no m’haguessin «mememaleït» («Meme y feliz puente»). I qui et diu que el facis?, preguntareu. Doncs mireu, jo mateix, que no sabia què escriure i ja tinc l’excusa perfecta per omplir el blog amb alguna cosa fins dilluns. I perquè me l’envia la Cristina de Frikitecaris, que si no… La «cosa» va de respondre unes preguntes «sobre mi i les meves circumstàncies». A saber:

• Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pàgina 18 i transcriu la línia 4: «la multitud suplicant, i vivien segurs sense càstigs.» De Les metamorfosis, d’Ovidi, que vaig passejant amunt i avall per allà on vaig.

• A part del soroll de l’ordinador, què més se sent en aquest moment: estic escoltant la Suite per a violoncel núm. 2 en re major BMW 1008 de Johann Sebastian Bach, interpretada per Mischa Maisky. I de tant en tant sento el soroll del trànsit i les veus dels veïns al celobert…

• Quan has rigut per última vegada?: Ahir a la feina, fent broma amb les companyes.

• Què hi ha a les parets del lloc on ets en aquest moment?: Semblarà que plagio la Cristina, però res més lluny de la meva intenció; de les quatre parets que m’envolten dues estan plenes de llibres de terra a sostre, en una altra hi ha la finestra… i llibres, i a la quarta un tauler de suro amb postals, calendaris, notes, etc.

• Com vas vestit en aquest moment?: Més que anar vestit en aquest moment vaig fet un cromo, que és com acostumo a anar quan estic a casa. Un vell jersei de llana marró amb ratlles de diferents tons, una samarreta negra de màniga llarga, uns pantalons de lli blancs que ja no tenen edat per sortir al carrer, mitjons de ratlles i sabatilles d’anar per casa. Un cromo, ja us ho deia.

• Explica alguna cosa que els bloguers no sàpiguen de tu: No, que llavors ho sabrien i mai no està de més una mica de misteri.

• Com són les teves mans?: Grans, ossudes, peludes i de dits llargs i artells pronunciats.

• Què veus per la finestra?: No res, no veig, ja que sempre tinc l’estor abaixat. Però si el tingués apujat veuria el celobert, la roba estesa a les galeries, la finestra de l’habitació del fills dels veïns del davant…

• Quina imatge et podria definir?: Qualsevol que mostri desordre, com ara una taula de despatx plena de fulls, llibres, material d’escriptura… Sí, sóc desordenat, però sempre dins d’un ordre.

I això és tot. Ara bé quan toca passar-li el marró… el meme a unes quantes víctim… persones; ho faig ben poc, però avui tinc ganes de fer els deures ben fets i llanço la maledicció del meme a en Blackonion, que sé que no em farà cas, i a Jo Mateixa, que potser me’n farà una miqueta més. I qui tingui ganes de fer-lo, endavant, pot dir que és culpa meva…