Amics del MNAC
Encara que no ho sembli, continuem parlant de clàssics…
La campanya nadalenca del Museu Naciona d’Art de Catalunya (MNAC) d’enguany consisteix a promocionar la subscripció individual a meitat de preu a Amics del MNAC en forma de regal nadalenc, amb un eslògan força suggeridor: «Aquestes festes regala cultura, regala MNAC». Aquesta figura d’Amic de…, que funciona en altres àmbits a més de museus, consisteix ni més ni menys a pagar una quota a canvi de la qual s’aconsegueixen avantatges diversos com ara entrada gratuïta a exposicions i museus, descomptes en compres al museu, atenció personalitzada, etc.
Què hi tinc a veure, amb tot això? No res. Havia vist que en parlava en Xavier Caballé a L’home dibuixat («Amics del MNAC»), que ho havia vist a Cuchitril Literario, però aquest matí en obrir el correu electrònic he vist que tenia un missatge des de l’agència de màrketing Manfatta, que col·labora amb la Fundació Amics del MNAC, en què m’informaven de la campanya com a autor d’un blog que tracta temes culturals i l’oferiment d’un parell d’entrades. Ni tan sols em demanaven que en parlés, al blog; així que he decidit fer-los part de la feina i parlar-ne…
S’ha de dir, però, que tenint en compte les col·leccions del museu i les exposicions que organitza, no em reca gens de fer-ne una mica de publicitat. I ara només pensar si vull ser amic individual o familiar…
![Asusta a la Ministra [libera la cultura]](http://farm4.static.flickr.com/3595/3601315714_07919f2d71_t.jpg "Asusta a la Ministra [libera la cultura]")
Aquí tensel primer disc de Los Milton Friedmans. Gràcies per la teva col·laboració
manu
18/12/2007 a 10:00 am
Vist, manu, gràcies!
Un que passava
18/12/2007 a 1:10 pm
Aquestes iniciatives a mi m’agraden força, el que passa és que no puc gaudir-ne normalment, perquè visc a uns 70 kms de Barna i no tinc gaires oportunitats de venir, quan no és per feina és pel motiu que sigui. Curiòs lo de l’agència de marketing!
Moonsa
18/12/2007 a 1:39 pm
A mi sí que l’Ibañez m’ha vetat el meu educat però contundent comentari enviat ahir a les 19:50. I després encara preten donar lliçons als altres. Pura censura! Això és el que li vaig dir: “Mira Toni, “si no ets capaç d’admetre l’opinió dels altres, aleshores tens un greu problema”. Pots començar per aplicar-te la màxima a tu mateix. Respecto molt la teva opinió però no puc admetre els teus insults i les desqualificacions que només “justifiques” amb el fet que no tothom comparteix la teva opinió sobre la forma de gestionar un blog. El meu no admet comentaris directes i no tinc previst canviar el sistema. Tinc els meus motius per fer-ho, de la mateixa manera que tu tens els teus per fer el contrari. “La millor alternativa és…”. Escolta, això serà per tu! No et vulguis imposar, home! Admet la diversitat d’opinions! La principal característica dels blogs és la llibertat, i tu pretens imposar normes, les teves normes. Jo m’inclino per la llibertat absoluta amb l’única limitació del respecte pels demés. I tu, amb el teu post d’avui, almenys a mi no m’has respectat.”
Miquel Saumell
19/12/2007 a 5:33 am
Quina llàstima, moonsa, perquè a part de la col·lecció, solen presentar-hi exposicions força interessants.
Cap solució és del tot bona, totes tenen algun inconvenient, Miquel, i el de la moderació és que és l’autor del blog qui decideix quins comentaris passen i quins no. Ara, el teu comentari l’ha publicat dues vegades… Quant a la manera de ser del Toni Ibáñez… bé, si el segueixes de fa temps ja saps com és. No t’hi facis mala sang, que no val la pena.
Un que passava
19/12/2007 a 1:17 pm