Comentaris a: Comença l’Any Rodoreda

Per: Ferran - Un que passava

Ferran - Un que passava — Fri, 07 Mar 2008 18:05:05 +0000

Gràcies per les recomanacions, Andreu.

Per: Andreu

Andreu — Wed, 05 Mar 2008 15:23:07 +0000

Ara que es l’any Rodoreda us recomano dues novel.les recents: una es “Màxima” de Mariona Masferrer i l’altre “Temps d’absències” de Marta Planes, amdues editades per Actéon Editorial. En elles es pot veure com la Rodoreda a creat escola.

Per: Ferran - Un que passava

Ferran - Un que passava — Sun, 06 Jan 2008 10:47:17 +0000

A veure si a final d'any hem coincidit gaire, Ana. I tant que se'ls mereix, Jesús. Jo també espero participar en alguna de les activitats que hi ha previstes. Em fa una mica de por, bibliogirl, la veritat. De tota manera, no la podré veure. Qui sap si més endavant, en dvd, m'hi atreviré. Estic del tot d'acord amb el teu comentari, Tina. Fins i tot havia pensat que ja que fan alguna cosa a televisió, potser podrien haver-la fet nova, no? Potser l'Aleph que no vaig veure, que sí que era nou... Bon any, Elizabeth. Tan como plorar, no, la veritat (de petit plorava per no res amb qualsevol pel·lícula, ara em costa força). Sí que és cert que la història ens és molt properes, la meva encara en parla, dels bombardejos de Barcelona i de com reaccionaven.

Per: Ana

Ana — Sat, 05 Jan 2008 19:55:19 +0000

Continua fent-me gràcia la nostra coincidència en lectures, notes sobre llibres i propòsits de re lectura com aquest, Ferran.

Salutacions.

Per: Jesús M. Tibau

Jesús M. Tibau — Sat, 05 Jan 2008 13:07:46 +0000

Seguar que seran molts els actes d’homenatge que es faran enguany. Jo en tinc preparats un parell o tres.
Se’ls mereix aquesta gran autora.

Per: bibliogirl

bibliogirl — Fri, 04 Jan 2008 21:04:10 +0000

“perquè m’agrada massa la novel·la per atrevir-me a enfrontar-me a l’adaptació televisiva”

A mi Mirall Trencat tb m’agrada molt, i confeso q el primer cop q vaig veure la sèrie televisica em va decebre bastant… Tot i això, un estiu (que no recordo si era aquest o l’altre) la van re-emetre i li vaig acabar agafant gust.

Per: tina

tina — Fri, 04 Jan 2008 15:27:50 +0000

Doncs si després de tants anys reveure la pel·lícula t’ha agradat, rellegir el llibre serà un plaer considerable, t’ho asseguro.

El capítol d’El meu avi és això: una visió de la Rodoreda com a àvia, la majoria de capítols d’aquesta sèrie “documental” són per l’estil, et volen fer una radiografia familiar del personatge, i en la majoria cauen en una mena de sentimentalisme tou i massa dolç. Però amb la Rodoreda no els va quedar igual, perquè la vessant familiar de la Rodoreda té un altre “aire”, així que van tirar de veta del sensacionalisme i el morbo més arrossegats i així els va quedar. Vergonyós.

A més, ja se sap que quan la història l’expliquen els mateixos personatges que l’han viscuda has d’entendre els testimonis com el que són i no com a informacions contrastades i objectives. Vaja, que la Rodoreda era una gran escriptora, però per al fill o el nét això és secundari, evidentment, perquè per a ells abans que escriptora era (o havia de ser) mare o àvia.

Ara, jo diria que se celebra l’any de la Rodoreda escriptora, perquè a ningú li dediquen un any per ser una àvia exemplar (tot i que tot podria ser, perquè 2008 també és l’any de la patata!?).

En fi, de reposicions viu i sobreviu la tele.

Per: elizabeth

elizabeth — Fri, 04 Jan 2008 12:36:11 +0000

Per cert!

BON ANY, Ferran!

Per: elizabeth

elizabeth — Fri, 04 Jan 2008 12:35:20 +0000

Doncs cap cop que fan la pel·lícula de La plaça del diamant per la tele me la miro, i la recordo, i ploro com una tonta. Potser perquè em recorda les històries que la meva àvia (i besàvia) m’explicàven de la guerra… Tot ia així, sempre dic de llegir el llibre, però mai ho faig. A veure si m’hi poso :S