Comentaris a: Transformacions http://unquepassava.wordpress.com/2008/01/07/transformacions/ Wed, 23 Jul 2008 11:24:40 +0000 http://wordpress.org/?v=MU Per: pere http://unquepassava.wordpress.com/2008/01/07/transformacions/#comment-2361 pere Wed, 09 Jan 2008 15:46:25 +0000 http://unquepassava.wordpress.com/2008/01/07/transformacions/#comment-2361 Va, Ferran, no te les repassis gaire, per a quan aquestes transformacions? Ja perfecccionaràs a partir de la tercera... Va, Ferran, no te les repassis gaire, per a quan aquestes transformacions? Ja perfecccionaràs a partir de la tercera…

]]> Per: Ferran - Un que passava http://unquepassava.wordpress.com/2008/01/07/transformacions/#comment-2352 Ferran - Un que passava Wed, 09 Jan 2008 11:39:15 +0000 http://unquepassava.wordpress.com/2008/01/07/transformacions/#comment-2352 La misma autora lo cuenta en el libro, <strong>peke</strong>, pero ella se limita a las versiones derivadas de la leyenda medieval. De todas maneras, aparte de las que cito salen muchas más. De los otros, el de Ovidio es relectura y del de Queneau me salté algunas transformaciones, la verdad. La misma autora lo cuenta en el libro, peke, pero ella se limita a las versiones derivadas de la leyenda medieval. De todas maneras, aparte de las que cito salen muchas más. De los otros, el de Ovidio es relectura y del de Queneau me salté algunas transformaciones, la verdad.

]]> Per: peke http://unquepassava.wordpress.com/2008/01/07/transformacions/#comment-2344 peke Tue, 08 Jan 2008 16:57:10 +0000 http://unquepassava.wordpress.com/2008/01/07/transformacions/#comment-2344 confieso que el de Queneau me cansó en su día y no lo retomé. El de Ovidio me gustó mucho y de vez en cuando lo releo. Conocía el motivo del corazón devorado que aparece en muchos cuentos maravillosos en distintas versiones, diferentes a esta que citas. Por cierto, lo de las transformaciones me parece curioso e interesante. confieso que el de Queneau me cansó en su día y no lo retomé. El de Ovidio me gustó mucho y de vez en cuando lo releo. Conocía el motivo del corazón devorado que aparece en muchos cuentos maravillosos en distintas versiones, diferentes a esta que citas.
Por cierto, lo de las transformaciones me parece curioso e interesante.

]]> Per: Ferran - Un que passava http://unquepassava.wordpress.com/2008/01/07/transformacions/#comment-2342 Ferran - Un que passava Mon, 07 Jan 2008 17:35:42 +0000 http://unquepassava.wordpress.com/2008/01/07/transformacions/#comment-2342 El d'Ovidi és de lectura lenta i de relectura, afegiria: és d'aquells que no s'esgoten amb una única lectura. Mújica Lainez també surt esmentat al llibre, <strong>Pere</strong>, però no vaig esmentar-los tots o no hauria acabat. Tinc dues transformacions en marxa, ja veurem si me'n surto... El d’Ovidi és de lectura lenta i de relectura, afegiria: és d’aquells que no s’esgoten amb una única lectura. Mújica Lainez també surt esmentat al llibre, Pere, però no vaig esmentar-los tots o no hauria acabat.

Tinc dues transformacions en marxa, ja veurem si me’n surto…

]]> Per: pere http://unquepassava.wordpress.com/2008/01/07/transformacions/#comment-2341 pere Mon, 07 Jan 2008 16:51:34 +0000 http://unquepassava.wordpress.com/2008/01/07/transformacions/#comment-2341 El llibre d'Isabel de Riquer no l'he llegit, però la història del "cor menjat" -hi ha qui parla de l'origen oriental d'aquest motiu- ha proporcionat molta matèria creativa i en alguns casos ampliacions sobre alguna versió, com en el cas de l'escriptor argentí Manuel Mujica Laïnez que en un capítol d' "El unicornio" (1965) dedica unes quante pàgines a la versió sobre Guillem de Cabestany. El darrer esment que he llegit apareixia en una entrevista de "La contra" de "La Vanguardia", en que la propietària del castell de Perelada atribuïa la història a un avantpassat seu, ara convertit en fantasma. Els llibres d'Ovidi, Queneau, tan diferents, són tots dos de lectura obligada; és clar que no obligarem ningú a llegir cap llibre :-) El primer, però, de lectura lenta. Gràcies per l'esment a les transformacions. Per cert, i tu, quan et decidiràs a participar-hi? El llibre d’Isabel de Riquer no l’he llegit, però la història del “cor menjat” -hi ha qui parla de l’origen oriental d’aquest motiu- ha proporcionat molta matèria creativa i en alguns casos ampliacions sobre alguna versió, com en el cas de l’escriptor argentí Manuel Mujica Laïnez que en un capítol d’ “El unicornio” (1965) dedica unes quante pàgines a la versió sobre Guillem de Cabestany. El darrer esment que he llegit apareixia en una entrevista de “La contra” de “La Vanguardia”, en que la propietària del castell de Perelada atribuïa la història a un avantpassat seu, ara convertit en fantasma.

Els llibres d’Ovidi, Queneau, tan diferents, són tots dos de lectura obligada; és clar que no obligarem ningú a llegir cap llibre :-) El primer, però, de lectura lenta.

Gràcies per l’esment a les transformacions. Per cert, i tu, quan et decidiràs a participar-hi?

]]>