Sala de lectura, lxiv: Firmin, de Sam Savage
La rata comuna té fama de tenir un gran instint de supervivència i la seva capacitat reproductora l’ha convertida en una autèntica plaga. Però la rata, sap que és una rata? Us imagineu una rata amb consciència de si mateixa? Si no podeu, llegiu Firmin; i si podeu, llegiu Firmin.
Firmin és el renoc d’una ventrada de la rata Flo i des del moment de néixer ja es veu que és diferent. I ell ho sap. No només perquè és el més menut de la família, sinó perquè, a diferència dels seus germans, Firmin ha descobert que els retalls de paper amb què la seva mare ha fet el niu no només serveixen per a dormir-hi i menjar-se’ls quan hi ha gana, sinó que se’n poden llegir els estranys signes negres que els cobreixen. Així Firmin descobreix que pot llegir i, havent nascut al soterrani d’una llibreria, ben aviat es converteix en un àvid lector; i gràcies a la lectura coneixerà el món. Però és un coneixement del món filtrat pels llibres i a vegades el que ha après no li serveix per entendre’l. Firmin és conscient que no és com la resta de rates, però també que no és un ésser humà, per molt que llegeixi els mateixos llibres, vegi les mateixes pel·lícules i entengui el que li diuen.
Firmin viu la llibreria Pembroke, propietat de Norman Shine, el primer ésser humà amb qui Firmin intenta establir relació. La llibreria està situada prop de la plaça Scollay, a Boston, en un barri en ple procés de transformació (plaça i transformació que van existir de debò; i fins i tot va existir un «Norman Shine» real, encara que no es digués així ni fos com el personatge de la novel·la). La història de Firmin està explicada en primera persona, en un llarg flashback que evoca fins i tot moments anteriors al naixement del protagonista. L’amor de la rata pels llibres comença ben aviat com a mera solució alimentícia, fins que s’adona que els llibres que rosega tenen alguna cosa més: paraules, paraules amb significat que li fan descobrir un món ampli i desconegut.
Mi devoración, al principio, era tosca, orgiástica, descentrada, cochina —me daba igual emprenderla a mordiscos con Faulkner que con Flaubert—, pero pronto empecé a percibir sutiles diferencias. Me di cuenta, al principio, de que cada libro poseía un sabor distinto —dulce, amargo, agrio, agridulce, rancio, salado, ácido—, y según fue pasando el tiempo y mis sentidos ganaban en agudeza, llegué a captar el sabor de cada página, de cada frase y, finalmente, de cada palabra: todas traían consigo una ordenación de imágenes, representaciones mentales de cosas que yo desconocía por completo, dada mi limitada experiencia del llamado mundo real: rascacielos, puertos, caballos, caníbales, un árbol florecido, una cama sin hacer, una mujer ahogada, un muchacho volador, una cabeza cortada, siervos de la gleva que levantan la cabeza al oír el aullido de un idiota, el silbido de un tren, un río, una balsa, el sol entrando al sesgo en un bosque de abedules, la mano que acaricia un muslo desnudo, una choza en la jungla, un monje que se muere.
Al principio me limitaba a comer, royendo y masticando, tan feliz, siguiendo los dictados de mi gusto. Pero pronto empecé a leer, un poco por aquí, otro poco por allí, en los bordes de mis comidas. Y según transcurría el tiempo fui leyendo más y masticando menos, para terminar pasándome prácticamente todas las horas de vigilia leyendo y comiéndome sólo los márgenes. Y, ay, ¡cuánto lamenté entonces aquellos horribles agujeros! De algunos títulos no había más que un ejemplar, y tuve que esperar años para rellenar los huecos. No me enorgullezco de ello. [p. 35-36]
La vida de Firmin corre paral·lela a la degradació del barri i a la desaparició dels seus habitants, entre ells Norman Shine i Jerry Magoon, l’únic escriptor que arribarà a conèixer i l’única persona amb qui tindrà el que podríem anomenar una relació d’amistat. És una vida plena de literatura i interpretada des de la literatura, que omple el seu imaginari i els seus somnis fins al punt que arriba a confondre els records reals amb els dels llibres que ha llegit; però tot el que ha llegit fa que Firmin sigui capaç d’interpretar el món amb ironia, amb sentit de l’humor, amb tristesa, sentiments que amaren tota la lectura i ajuden a crear un retrat de la condició humana força punyent. Firmin sap llegir, però no sap parlar: no es pot comunicar amb els homes i això dobla la seva solitud, la seva estranyesa, aliè al món de les rates i també aliè al món dels humans —una solitud també compartida per Jerry, l’escriptor. Firmin és conscient, però, que la relació no és igual per a un i per a l’altre:
Jerry hablaba y yo escuchaba. Poco a poco fui sabiendo más cosas de su vida, en tanto que él —podemos afirmar sin temor a equivocarnos— cada vez sabía menos de la mía. Mi natural reticencia le daba carta blanca en lo tocante a mi personalidad. Podía con toda tranquilidad convertirme en lo que quisiera, y pronto quedó dolorosamente claro que en mí veía un animalito simpático, algo payaso y un poco idiota, algo así como un perro muy pequeño con dientes de conejo. [p. 175]
Però igual que el barri està sentenciat, també Firmin sap que tard o d’hora li arribarà el final. Un final que tanca el cercle: el retorn al cau familiar i el retrobament del primer llibre.
![Asusta a la Ministra [libera la cultura]](http://farm4.static.flickr.com/3595/3601315714_07919f2d71_t.jpg "Asusta a la Ministra [libera la cultura]")
Ratatouille en versió lletraferida?
tina
09/01/2008 a 12:12 pm
Amb força més mala bava, Tina.
Ferran - Un que passava
09/01/2008 a 12:44 pm
Diuen què és la sensació de la temporada literària… És veritat?
manu
10/01/2008 a 9:45 am
Me quedan para finalizar menos de cien páginas. De momento me está gustando bastante. Próxima lectura los relatos cortos de Woody Allen.
Geekteca
10/01/2008 a 10:00 am
La sensación literaria de la temporada es la segunda parte de Los Pilares de la Tierra. 700.00 mil copias vendidas en menos de tres semanas y solo en España. El éxito de Firmin se ha fraguado a través del boca a boca y sobre todo entre la comunidad bibliotecaria.
Geekteca
10/01/2008 a 10:04 am
No sé si serà o no la sensació de la temporada literària, manu, però se’n parla força i força bé. A mi m’ha agradat i no m’ha decebut, com passa a vegades amb aquestes “sensacions” que, de vegades, ho són perquè les editorials volen que ho siguin, no perquè siguin bones.
No creo que me encuentren entre los compradores del libro de Follett, Geekteka, un autor del que no he leído nada. Y si me tengo que guiar por las críticas hacia este libro, menos: ya he leído en varios sitios opiniones bastante negativas. El de Allen, es Pura anarquía? También lo tengo en la pila…
Ferran - Un que passava
11/01/2008 a 9:30 am
Suena muy bien. Lo tendré en cuenta.
peke
11/01/2008 a 10:57 am
Holis! És sa primera vegada que t’escric, però ja fa unes setmanes que m’hi pas i me pareix molt interessant tot lo que poses.
Aquest llibre crec que l’intentaré llegir jeje. Per adalt han dit que se pareix a Ratatouille, però encara no l’he vista, també la miraré xD.
I sobre Ken Follet, crec que he llegit alguna cosa, però m’agradaria llegir-ne més, no es perd res…
veronic_1888
11/01/2008 a 11:07 am
Si lo lees, espero leer tú comentario, peke.
Hola veronic_1888, benvinguda i gràcies pel teu comentari. Com ha dit la Tina, Firmin i Ratatouille s’assemblen: una rata que sembla humana i que es dedica a activitats “humanes”, però hi ha força diferències.
Ferran - Un que passava
14/01/2008 a 9:30 am
Em vaig interessar per “Firmin” perquè n’havien parlat a Món de Llibres (http://fausto.balearweb.net/).
I un dia vaig entrar a la Laie i el llibre estava allà, mirant-me… i me’l vaig comprar.
I he de dir que em va encantar, que l’he recomanat a les meves lectores i lectors del Club de Lectura i a totes les meves veïnes!
Com bé dius, Ferran: “Si no podeu, llegiu Firmin; i si podeu, llegiu Firmin.”
Salut i llibres!
SU
SU
18/01/2008 a 12:39 am
Salut i llibres, Su. Ai, aquests llibres que et miren des de les taules de les llibreries amb cara de pena… ens fan caure en la temptació a base de bé.
Ferran - Un que passava
18/01/2008 a 3:53 pm
En la temptació i en la pobresa! Ara, aquest ha valgut la pena! De totes totes! A veure com li anirà a la traducció catalana que treu Columna a finals d’aquest mes… Tothom l’haurà llegit ja en castellà?
Bé, et llegim…
SU
SU
19/01/2008 a 9:32 am
… Una lectura agradable, sense excessos ni pretensions…
digue'm ariadna
19/01/2008 a 12:45 pm
Estic una mica fins els nassos que les traduccions al català apareguin més tard, Su. Vaig veure-la divendres a la FNAC i em vaig sentir ben idiota: d’haver-ho sabut, m’hauria esperat a comprar-la… Esperem que li vagi bé, a la traducció.
Gràcies per compartir-ho amb nosaltres, Ariadna.
Ferran - Un que passava
20/01/2008 a 11:54 am
Jo l’acabo de llegir en català i no m’ha encantat. I a més la traducció està molt bé. En Firmin quina rata més adorable, ara em sembla que me les miraré d’una altra manera.
L'Espolsada
23/01/2008 a 11:07 am
No t’ha encantat o sí t’ha encantat, L’Espolsada? Celebro que la traducció estigui bé, però m’emprenya que hagi trigat tant a sortir: impacient com sóc, ja el tinc en castellà. Gràcies pel comentari i benvinguda.
Ferran - Un que passava
23/01/2008 a 11:12 am
Doncs l’estic llegint en castellà i no m’agrada gens la traducció, se’m fa carregosa, trobo que no encerta gaire el to, barreja registres i tira massa de diccionari de sinònims per impressionar el lector, en alguns casos. Si ho arribo a saber, m’espero a la catalana.
Sobre les traduccions ES i CA que no surten a l’hora, depèn de si les editorials respectives pacten o no sortir alhora i si després ho respecten. Ara, pot ser que en el cas de Firmin Columna s’hagi despertat tard i a remolc de l’editorial castellana, també.
tina
23/01/2008 a 4:06 pm
Llavors no eren manies meves! Mentre el llegia, anava trobant mots aquí i allà que em sobtaven, com si estiguessin fora de lloc, Tina. Com veus, no vaig fer una lectura “lingüística” gaire profunda…
Ferran - Un que passava
23/01/2008 a 6:02 pm
Doncs jo pensava que no havia traducció catalana. No l’he comprat en castellà perquè fa un temps que m’he acostumat a llegir en català, m’ hi trobo més a gust per aquest plus de proximitat i familiaritat que aporta la llengua materna.
Serà el proper llibre que em llegiré.
Marc
05/03/2008 a 10:09 pm
Va sortir força més tard, Marc, però ja la tenim, i sembla que la traducció és millor que la castellana.
Ferran - Un que passava
07/03/2008 a 7:04 pm