Un que passava

Brams

amb 2 comentaris

El cap amb prou feines li passa els genolls de la mare, però els seus brams se senten d’una punta a l’altra de la plaça de Castella. El cabell esbullat li emmarca la cara, on es barregen expressions de por i de ràbia per haver d’anar a escola. La mare l’arrossega com pot, mirant de reüll els passants amb aire mig culpable, mig resignat.

Camí de la feina sóc aquest nen que brama.

Written by Ferran - Un que passava

10/01/2008 a 8:25 pm

2 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Ànims! Només és l’època d’exàmens :-(

    gamoia

    10/01/2008 a 10:47 pm

  2. Una mica exagerat, oi Gamoia? Gràcies pels ànims! ;-)

    Ferran - Un que passava

    11/01/2008 a 9:22 am


Deixa un comentari