Un que passava

El cap amb prou feines li passa els genolls de la mare, però els seus brams se senten d’una punta a l’altra de la plaça de Castella. El cabell esbullat li emmarca la cara, on es barregen expressions de por i de ràbia per haver d’anar a escola. La mare l’arrossega com pot, mirant de reüll els passants amb aire mig culpable, mig resignat.

Camí de la feina sóc aquest nen que brama.