De les bones maneres
Em sorprèn novament copsar la importància que té la cortesia en les relacions socials al Japó. Podríem pensar que és un tòpic repetit fins a avorrir-lo i que la imatge del japonés fent reverències a tort i a dret és fruit de la mirada esbiaixada dels occidentals, però en els dos darrers llibres que he llegit (i que llegeixo, car el segon encara no l’he acabat), tots dos d’autors japonesos, aquesta cortesia hi és molt present.
Potser ens sorprèn tant, d’altra banda, perquè ja no hi estem acostumats. Cada dia que passa la gent és (la gent som?) més maleducada i la cortesia és cada vegada més absent. S’ha parlat a bastament els últims dies sobre els problemes que tenen els professors d’institut amb el jovent i en canvi no es diu res de l’àmbit universitari on, amb excepcions com en tot, la bona educació sembla haver desaparegut. I no només en els més joves —curiosament, entre els de més edat hi sol haver més maleducats…
Un taulell de biblioteca és una bona talaia des d’on observar el fenomen. «Hola», «bon dia», «si us plau», «gràcies», són expressions que se senten ben poc. Sovint ni tan sols hi ha contacte visual entre l’usuari i el bibliotecari, massa ocupat aquell en continuar la conversa amb el seu company o massa absort en la música que no deixa de sonar al seu reproductor de música. Sovint ni tan sols et diuen que volen: un llibre sobre el taulell i un carnet llançat de qualsevol manera, i espavila’t. Això si hi ha sort: qualsevol cosa que no els sembli bé pot acabar amb el bibliotecari rebent un insult sense venir a tomb —i no els parlis d’aquestes eines de repressió anomenades reglaments, perquè ells tenen tots els drets, però de deures només en tenen els altres…
Potser exagero i el panorama no és tan obscur. Hi ha excepcions, però aquest és el problema: que el que hauria de ser normal, s’hagi convertit en excepció. Que et sorprengui que algú et somrigui mentre et diu bon dia, que et rigui la facècia que has fet, per ximpleta que sigui o que, simplement, et demostri un mínim de respecte.
Això o que potser les èpoques d’exàmens són les menys adients per jutjar el comportament dels estudiants…
Tens tota la raó, ho he viscut més d’un cop, de fet la gent gran s’està tornant molt més mal educada que el jovent, que veient com es comporten els seus pares, ells prenen exemple.
I de drets TOTS i deures CAP NI UN.
Salut!
T’enllaó al meu blog, es molt interessant aquest
Chamaerop
14 gen. 08 at 9:45 pm
Jo ho he viscut com tu, treballo a la biblioteca de Reus, i és el pà de cada dia. S’ha de tenir una paciència… Ànims company, em solidaritzo amb tu i amb tots els que com nosaltres viuen aquestes desagradables experiències en tantes i tantes biblioteques.
Siau!
Jaume
14 gen. 08 at 9:51 pm
Estic del tot d’acord amb vosaltres: tot són drets i de deures ni parlar-ne. I em sembla que és un fet generalitzat, al metro, a les botigues, etc. Ah, i que me’n digueu d’aquesta moda repugnant que cada cop és més seguida per joves i grans d’anar escupint pel carrer?.
esther
15 gen. 08 at 10:06 am
I no tan sols maleducats, sinó també uns mandrosos de tres parells de coll**!!! Ja no només que siguin curtets, sinó que no volen saber fer les coses per ells mateixos (per això rebem nosaltres un sou, clar, per ser els seus esclaus). Sovint van lligades les dues coses i cada vegada ho porto pitjor (suposo que perquè cada cop el fenomen va augmentant, i si abans eren dos els que no s’aixecaven de la cadira, ara són cinc vegades més…). Aish, Ferran…em deprimeixo.
Cristina
15 gen. 08 at 1:36 pm
Ei! Jo som universitària i no veig tant maleducat com deis tots… Jo no crec que els universitaris siguem tant maleducats. Clar que n’hi ha, però no crec que sigui la majoria, o com a mínim a la meva facultat…
Lo que deis dels bibliotecaris potser, encara que jo tampoc ho veig tan exagerat.
Pot ser el que passa és que voltros ho veis en comparació amb es fills, per que sí que podem ser més bordes amb els pares, però per que hi ha més confiança. Jo visc fora de casa pels estudis i no esper que m’ho donin tot fet, treball sempre que puc, encara que els meus pares sempre m’han dit que l’important és estudiar, i intent fer les dues coses, i com jo molta altre gent.
peter_pan
15 gen. 08 at 5:31 pm
No, si tens raó, Peter Pan, no es pot generalitzar a tots els universitaris, però tampoc concretar tant: la mala educació dels usuaris no només es dóna a la biblioteca universitària, sinó a tot arreu. Suposo que qualsevol persona que estigui de cara al públic li passa com a nosaltres.
Cristina
15 gen. 08 at 5:41 pm
Les generalitzacions sempre són injustes, Peter_pan, però t’asseguro que durant els anys que fa que treballo en una biblioteca he notat un canvi força important en la gent: molta potser no es considerada maleducada, però ignora a la persona que té al davant. I això és una forma de mala educació, crec. D’altra banda, si parlo de la universitat és perquè és l’àmbit que més conec, però com diuen la Cristina i l’Esther és una fenomen que es viu en altres àmbits.
Gràcies per l’enllaç, Chamaerop i pel comentari. És curiós, tan de temps sentir als grans que els joves érem uns maleducats, i ara molts grans són encara pitjors!
Gràcies, Jaume. I que vagin bé els exàmens!
Les escopinades, Esther! És repugnant i a més ho fan sense mirar si hi ha un peu a sota…
Tranquil·la Cristina, no et deprimeixis. Quan la DMF sigui una realitat, llavors nosaltres tindrem el poder! Mwahahahaha!
Ferran - Un que passava
15 gen. 08 at 8:20 pm