Sala de lectura, lxvi: Lluvia negra, de Masuji Ibuse

No és pas una coincidència que hagi decidit llegir seguits dos llibres que tenen com a tema l’explosió sobre Hiroshima de la primera bomba atòmica. Tenia el llibre de Michihiko Hachiya des de feia un parell d’anys i se m’acudí que seria una bona idea llegir-los consecutivament, ara que havia decidit llegir Lluvia negra, de Masuji Ibuse, un llibre del qual s’està parlant molt darrerament. Tot i pertànyer a dos gèneres diferents —el biogràfic el primer, el novel·lístic el segon—, tenen molts més elements en comú del que podríem pensar d’entrada: tant Hachiya com Ibuse foren testimonis de l’explosió i les conseqüències que tingué, i sobrevisqueren; les dues obres cobreixen un espai temporal semblant (més llarg al Diario de Hiroshima, que abasta del 6 d’octubre al 30 de setembre); i tots dos llibres estan basats en materials biogràfics: el de Hachiya en les notes que Hachiya mateix va anar prenent dies després de l’explosió i el d’Ibuse en documents històrics, dietaris de supervivents i entrevistes. Entre els materials que utilitzà segurament hi havia el diari del doctor Hachiya, publicat el 1955, que apareix com un personatge més de la novel·la en un llarg paràgraf que resumeix les teories d’Hachiya sobre l’origen de la malaltia que matava els supervivents:

Aparte de confirmarme la entrada de la Unión Soviética en la guerra, su diálogo me dio alguna información sobre como estaban las cosas en el hospital [de Comunicacions, el director del qual era Michihiko Hachiya]. En el momento de la deflagración, el director del hospital, el Dr. Michihiki Hachiya, había recibido el impacto de esquirlas de cristal y astillas en más de treinta puntos del cuerpo, provocándole cortes que le habían convertido literalmente en un acerico. A partir de ese momento, dado que le era imposible ponerse en pie, había estado dirigiendo las operaciones de emergencia del hospital desde una de las camas de las salas habilitadas. Los síntomas de los pacientes, y del propio director, eran siempre los mismos: pérdida de apetito, vómitos y diarrea, en muchos casos con deposiciones de sangre. De todo ello, el director había concluído que la bomba debió de contener gas venenoso o gérmenes de disentería y, por consiguiente, había dado instrucciones a los médicos internistas para que adoptaran medidas como si se tratara de una enfermedad infecciosa, y había dicho al Dr. Koyama, el director adjunto, que construyese urgentemente un pabellón aislado. [p. 256-257]

La preocupació per la malaltia de la radiació és essencial en el desenvolupament de la trama de la novel·la d’Ibuse. Els protagonistes principals són Shigematsu Shizuma, la seva muller Shigeko i la seva neboda Yasuko, que viu amb ells a Hiroshima. Som anys després de l’explosió de la bomba i del final de la guerra, i la gran preocupació del senyor Shizuma és que Yasuko es pugui casar: hi ha un motiu per la seva preocupació, que corren rumors que la noia té la malaltia de la radiació i això espanta els pretendents. Per fer callar els rumors, decideix que el millor que poden fer és transcriure els diaris que havien escrit durant els primers dies després de l’explosió i fer-los llegir a la matrimoniera que ha arribat al poble per informar-se sobre Yasuko. I això és el que llegim: els diaris d’una sèrie de personatges, però principalment el del mateix Shigematsu, diaris en què es reconstrueixen les vides d’aquests personatges durant els dies següents a l’explosió i fins al dia de la rendició. Però finalment no servirà de res, perquè Yasuko, a l’igual del seu oncle, també emmalalteix.

El diari de Shigematsu és molt detallat i no només hi descriu tots els moviments que van fer des del moment de l’explosió, on eren abans, quines van ser llurs reaccions, sinó que també descriu les conseqüències de l’explosió, sense estalviar-nos cap detall: els cossos cremats, els supervivents vagant desorientats per la ciutat completament arrasada, la reacció del habitants dels pobles dels voltants quan els supervivents comencen a arribar-hi, els cadàvers esventrats, el pillatge (protagonitzat entre altres per soldats), els símptomes de la malaltia. Shigematsu, que ha anat amb la família a refugiar-se a la fàbrica on treballava, va i ve de la fàbrica a Hiroshima i d’Hiroshima a la fàbrica i això el converteix en un testimoni important, alhora que recull les notícies (algunes veritables, d’altres falses) que li expliquen les persones amb qui es troba. De mica en mica reconstrueix els vuit dies posteriors a l’explosió.

Sobta, no obstant, la sensibilitat amb què estan descrits aquests fets, sense estalviar-nos les imatges més desagradables però sense caure en la recreació morbosa; l’important són les emocions, la voluntat de sobreviure d’unes persones que estan completament desorientades. També sobta per l’humor i la tendra ironia amb què es presenta alguns personatges o les coses que els passen. Shigematsu mateix, ple de dolor, és capaç d’aquesta ironia: amb el cos adolorit ha d’adoptar una sèrie d’estranyes postures que adopten els qui pateixen lumbàlgies per poder alçar-se del llit en un procediment en el qual

el brazo que se apoya en la cama adopta la misma posición que cuando un bailarín se levanta del suelo en una danza japonesa clásica. De ahí que se me ocurriera pensar que, tal vez, el inventor de la danza japonesa sufriera de lumbago. [p. 160]

No per això els fets resulten menys colpidors i la mica d’esperança que representa la curació d’una dels personatges, Iwatake, no oculta un altre fet més terrible: que anys després de l’explosió, persones aparentment sanes emmalaltien i poc s’hi podia fer. En tots dos llibres hi ha, a més, una impressió que encara fa més terribles els fets: que l’exèrcit japonès ja estava derrotat abans que fossin llençades les dues bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki.

• Masuji Ibuse. Lluvia negra. Tr. Pedro Tena. Pr. Jorge Volpi. Barcelona: Libros del Asteroide, 2007. 388 p. ISBN 978-84-935448-3-6.

Enllaços relacionats: En Dan de Centpeus ha publicat avui mateix una entrada sobre els núvols que formen les explosions atòmiques: «Bolets letals».

 

Technorati Tags: llibres — Masuji Ibuse — Lluvia negra